Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

martes, 2 de julio de 2019

El Prat rep als representants de la AE Prat


L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, ha rebut representants de l’equip directiu i tècnic, i dels jugadors del primer equip de l’AE Prat.
 
Al Saló de Plens de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, s’ha celebrat aquesta tarda una
recepció del primer equip de l’AE Prat, després d’haver aconseguit el seu ascens a la 2a divisió B de futbol.
 
Representants dels jugadors i de l’equip tècnic i directiu del club han estat rebuts per l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, el primer tinent d’alcalde, Juan Pedro Pérez, i d’altres regidors i regidores del consistori dels diferents grups municipals. L’alcalde ha felicitat l’equip de l’AE Prat pel seu ascens a la segona Divisió B de futbol i, juntament amb el primer tinent d’alcalde, ha lliurat medalles a diferents representants del cos tècnic, així com a jugadors del primer equip.
 
Durant l’acte, també han intervingut diversos representants de l’AE Prat, entre ells el seu president, Lluís Quiñonero; el seu entrenador, Pedro Dólera; i el capità de l’equip, Oriol Ricarte. Els han acompanyat altres representants de l’equip tècnic i directiu, i altres jugadors del primer equip. El president de l’AE Prat també ha rebut una placa commemorativa de la mà de l’alcalde de la ciutat.
 
Posteriorment, autoritats i membres del club han sortit al balcó de l’Ajuntament per saludar l'afició que s’havia congregat a la Plaça de la Vila.
 
L’AE Prat torna a Segona Divisió B dos anys després
 
L’ascens a Segona Divisió B de l’AE Prat es va confirmar el passat diumenge, quan va empatar a 1 en el partit disputat contra el Portugalete (1-1) a Biscaia. En haver guanyat a l’anada 2-1, aquest empat ja servia per assegurar l’ascens del Pota Blava a la lliga de bronze.
 
Durant aquesta temporada, l’AE Prat va quedar en quarta posició en la fase regular, entrant així en la lluita per l’ascens a la categoria de bronze. En primera ronda, va eliminar el Ceuta i, en la segona, al Tamaraceite. Finalment, la victòria contra el Portugalete ha confirmat el seu ascens a Segona B.
 
Després d’haver baixat a Tercera Divisió ara fa dos anys, l’AE Prat torna així a la lliga de bronze del futbol espanyol.(Nota de premsa)

El programa interseccions realitzarà 29 accions més que el curs passat

Les dades de balanç d’aquest curs escolar es van presentar ahir durant l’Escola d’Estiu d’IntersECCions, que va aplegar més de 200 membres de la comunitat educativa i cultural. 


Durant el curs escolar 2018-2019, en el marc del programa
municipal IntersECCions del Prat de Llobregat, s’han desenvolupat 65 accions que han vinculat educació, cultura i comunitat, 29 més que l’any passat. La majoria d’elles són projectes de diferents àmbits de coneixement que es realitzen als centres educatius. Les dades de balanç d’aquest curs escolar es van presentar ahir durant l’Escola d’Estiu d’IntersECCions, que va tenir lloc a l’Escola Jaume Balmes del Prat de Llobregat.
El programa municipal IntersECCions vol garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura a partir del treball en xarxa entre els diferents agents implicats. Cada final de curs, durant la seva Escola d’Estiu, es genera un espai comú de relació i trobada entre les persones de les comunitats educatives i culturals que han estat implicades en els diferents projectes i espais de treball d’IntersECCions. Enguany, un dels principals eixos de debat de l’escola ha estat com situar les persones al centre de l’acció educativa i cultural.
Enguany, l’Escola d’Estiu ha aplegat més de 200 membres de la comunitat educativa i cultural de la ciutat, implicats en el desenvolupament del programa. L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, ha obert les jornades i, posteriorment, els caps dels serveis de Cultura i Educació de l’Ajuntament del Prat, Rafa Milán i Joan Carles Navarro, respectivament, han fet balanç del curs 2018-2019 i han exposat alguns dels principals reptes de futur.
Durant la jornada, també s’ha generat un diàleg al voltant dels projectes en xarxa de ciutat -que es desenvolupen als diferents centres educatius simultàniament- i s’han habilitat espais per a l’intercanvi d’experiències en forma de conversa o de taller.
Balanç del curs 2018-2019
D’entre les 65 accions desenvolupades aquest curs, 49 són projectes de partenariat (projectes col·laboratius entre un centre educatiu i un agent extern), 4 projectes en xarxa de ciutat i 12 entorns d’aprenentatge, espais on s’intercanvien experiències i punts de vista sobre el desenvolupament d’accions similars en diferents centres educatius. Els projectes en xarxa de ciutat van ser ideats el curs passat pels laboratoris: espais de cocreació de projectes on treballen en xarxa agents educatius, socials i culturals especialitzats en un àmbit de coneixement.  Així per exemple, del laboratori de coneixement científic i digital, va sorgir el projecte en xarxa “Investiguem, inventem per ser més sostenibles”, amb què s’han promogut aplicacions tecnològiques per fer front a reptes mediambientals durant aquest curs.
En el desenvolupament d’aquestes accions, s’hi s’han implicat fins a 74 comunitats educatives, culturals i socials. Hi han participat 6 AMPA, 26 centres educatius reglats, 2 escoles ensenyaments artístics, 7 equipaments culturals, 3 entitats artístiques i 30 entitats col·laboradores de l’àmbit social. Als centres educatius, s’han compromès en el desenvolupament del programa 310 docents, a més dels 25 tècnics de les àrees municipals de cultura i educació i 36 professionals d’educació i dinamització. A més, IntersECCions ha comptat amb el suport d’altres serveis i programes municipals.
En total, la suma del nombre d’alumnes dels diferents projectes del programa és 11.422. Ara bé, cal tenir en compte que un alumne pot participar en dos o més projectes, de manera que aquesta xifra no equival al nombre d’alumnes diferents que hi han pres part. En els diferents àmbits de coneixement del programa, aquesta xifra és de 6.009 (en projectes per a l’impuls de l’anglès), 3.319 en Educació en les Arts, 1.422 en Foment de la lectura, 314 en Coneixement de la Ciutat i 358 en Coneixement científic-tècnic i digital.  Durant aquest curs, han crescut especialment els projectes de coneixement de l’anglès, de foment lectura i de l’àmbit artístic.
Els reptes de futur
Com a reptes de futur, s’ha destacat la necessitat de seguir enfortint els vincles i connexions amb les comunitats socials, educatives i culturals, d’aprofundir en el treball en xarxa, d’avançar en els mecanismes d’avaluació del programa i de promoure que els diferents agents implicats prenguin consciència i es comprometin amb l’objectiu de transformació social d’IntersECCions.(Nota de premsa)
 

Desmantellada l'estructura d'un clan familiar del Prat dedicat al tràfic de marihuana

. La investigació, conjunta entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional, ha durat prop de cinc mesos
. Les actuacions policials han estat tutelades pel Jutjat d’Instrucció 4 del Prat de Llobregat
. L’organització criminal, amb lligams amb el narcotràfic internacional,  havia construït una estructura de tres nivells amb tasques diferenciades que els permetia parcel·lar l’activitat delictiva


Agents delsMossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de Sant
Feliu de Llobregat, juntament amb mossos de la Unitat d’Investigació de la comissaria del Prat de Llobregat i agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, han dut a terme una investigació que els ha permès desmantellar l’entramat delictiu d’un clan familiar dedicat al tràfic de marihuana que operava des del Prat de Llobregat. Als detinguts se’ls imputen delictes contra la salut pública, per defraudació del fluid elèctric, pertinença a grup criminal i tinença d’armes. Es tracta de sis homes i una dona, d’edats compreses entre els 22 i els 53 anys, de nacionalitat espanyola excepte en el cas d’un dels arrestats que té nacionalitat marroquina. Durant el dispositiu també es va detenir una dona que tenia una ordre de detenció i ingrés a presó pendent.
Aquesta investigació es va generar a partir del coneixement que la Guàrdia Civil  va tenir d’un enviament de marihuana amb destí a Holanda. La persona que feia l’enviament es desplaçava amb un vehicle que estava sent investigat pels Mossos d’Esquadra per la seva banda i que pertanyia a un dels líders del clan. Per últim, des de la Policia nacional també  investigaven el seu entorn més proper. Aquesta coincidència va fer confluir les investigacions en marxa dels tres cossos policials respecte de l’activitat del clan i, per aquest motiu, es va posar en marxa un equip conjunt de treball amb l’objectiu d’aflorar l’activitat delinqüencial relacionada amb el narcotràfic que duia a terme el clan investigat.
A partir de la intel·ligència generada pels tres cossos policials respecte de com s’estructurava, com s’organitzava i com funcionava el clan principal i les altres persones que participaven de l’entramat delictiu es va reunir suficient informació i indicis per preparar l’operatiu policial adreçat a desmembrar el clan i la seva activitat vinculada al narcotràfic.
Un soterrani excavat en un dels immobles exponent de la cuidada infraestructura de la que disposaven
El passat 19 de juny es va fer l’operatiu policial conjunt per desarticular el grup organitzat. Es van dur a terme set entrades i escorcoll, sis al Prat de Llobregat i una a Abrera, sis de les quals simultànies. Durant l’escorcoll es van detenir set persones, sis homes i una dona. Com a fet anecdòtic cal destacar que un dels líders del clan s’havia presentat a les darreres eleccions municipals sota el paraigua d’una agrupació local.
Els agents van localitzar a l’interior dels domicilis tres armes de foc curtes, una de les quals del calibre 45, dues de simulades,  50 cartutxos de munició, un carregador de pistola,  cartutxos de guerra, una defensa elèctrica i una arma de foc llarga, desmuntada i inhabilitada; 1025 plantes de marihuana, 1016 esqueixos i 24,8 kg de cabdells; quatre vehicle, 9.900 euros en efectiu, un comptador de bitllets així com documentació diversa d’interès per a la investigació relacionada amb el conreu de les plantacions. Les plantacions disposaven d’una instal·lació elèctrica des d’on punxaven la llum i alimentaven d’energia els llums tèrmics a més d’extractors i aires condicionats.
Davant dels indicis que hi hagués una plantació de marihuana en un immoble en un carrer on ja s’havien fet tres dels escorcolls es va demanar un manament judicial per dur a terme una setena entrada. Un cop dins els policies van localitzar la plantació en un amagatall ocult en un soterrani que s’havia construït expressament per a tenir-hi plantacions de marihuana. El clan havia dissenyat aquell espai, excavat expressament sota de l’immoble, de manera que la seva entrada s’ocultava sota d’un plat de dutxa de 200 quilos de pes i que s’accionava automàticament. Havien reforçat l’estructura amb bigues per aguantar el pes de la infraestructura, tot i que sense les preceptives mesures de seguretat. El soterrani estava compartimentat en tres espais d’uns quinze metres quadrats i amb una alçada de 2,5 metres de manera que garantien que les plantes poguessin créixer en alçada. En aquest darrer escorcollament s’hi va trobar una altra arma curta d’aire comprimit i una plantació interior amb 710 plantes de marihuana.
Per acreditar que els arrestats tenien instal·lacions elèctriques il·legals, destinades a defraudar el fluid elèctric, la tasca dels tècnics de la companyia subministradora va ser molt important ja que facilitava que els agents treballessin en condicions de seguretat en el moment de desmuntar les instal·lacions. Es tracta d’instal·lacions clandestines  que requereixen de coneixements i formació per a manipular-les sense perill a més de posar de relleu que serveixen per abastir d’electricitat les plantacions interiors que requereixen d’un consum elèctric elevat per garantir la floració de les plantes.
D’altra banda, els tècnics també aconsegueixen evitar el risc d’incendi que es genera en els domicilis on hi ha plantacions, per la sobrecàrrega de la xarxa que provoquen aquest tipus d’instal·lacions fraudulentes.
El dia 21 de juny els arrestats van passar a disposició judicial i el jutge va decretar presó per a tres d’ells i llibertat amb càrrecs per als altres quatre. En aquests moments la investigació continua oberta i no es descarten noves detencions.(Nota de premsa)