Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

domingo, 31 de marzo de 2019

Los socios de la Cooperativa Obrera , visitaron el Parlament

Bajo los auspicios de la actual gerente de la entidad, y anterior diputada al Parlament, Dolors Camats, los socios de la Cooperativa Obrera de Viviendas, pudieron visitar el pasado 29 de abril el Parlament de Catalunya. 

La visita incluía además de las diferentes salas la plenaria. Los visitantes fueron guiados e informados durante la visita.

Les ofrecemos un vídeo de la visita.

Centrats en El Prat continúa configurando su lista

La candidatura independiente que encabeza David Simón, Centrats en El Prat, continúa
configurando su lista con personas de la sociedad civil.

El Prat al día ha podido saber  del propio David Simón, que la lista la cerrará el comerciante , fundador de la Unió de Botiguers del Prat, fundador de la Unió de Botiguers del Baix Llobregat i de Catalunya y fundador de la Associació de contribuyents del Prat, Valenti Font junto a la hija menor de Cal Pau Baró, Concepció Rosell (Sio). 

La lista incorpora varias personas conocidas de la sociedad pratense como el doctor Cesar Engli, el constructor Manuel Nuñez o el pagés Josep Fabró.

Entre las mujeres podemos encontrar a la peluquera Loli Porcel o a la también comerciante Agueda Herrera.

Aunque también hemos podido saber que otras diversas personalidades de nuestra ciudad, que habían sido contactado para participar en la lista, han rechazado la oferta.

Postals del Prat

Sèrie: Andrea Cecilia Luisquiños

sábado, 30 de marzo de 2019

El Prat a la cabeza en el ranking de inversión social

En la mañana de ayer en la ciudad de Fuenlabrada (Madrid), en el marco del XXV Congreso
de la Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales, inaugurado esta mañana por la ministra de Sanidad, Luisa Carcedo, tuvo lugar la entrega de premios a las ciudades con mayor inversión social.

En la modalidad de Institución Pública se premia a los ayuntamientos de más de 20.000 habitantes que han alcanzado la excelencia social. De este modo, los profesionales del sector de la atención social reconocen el esfuerzo la Administración local por mantener unos Servicios Sociales de calidad, con una apuesta de financiación importante.

En esta edición, son 31 los consistorios de todo el país los que cumplen «estrictos y contrastados criterios de suficiencia» de gasto en servicios sociales: gasto por habitante y año superior a 100 euros, que esta inversión suponga más del 10 % de su presupuesto total no financiero, que el presupuesto de 2017 se incremente respecto al gasto liquidado en el año 2016, que se haya podido comprobar en la web municipal (portales de transparencia), que el gasto computado en servicios sociales y promoción social se componga de gastos efectivamente de «servicios sociales», explican en sus criterios.

Los 31 ayuntamientos españoles que cumplen estas condiciones son por este orden: Errentería, Santurzi, Arrasate/Mondragón, Eibar, Alcalá la Real, Cullera, Baza, Barcelona, Maó, Villajoyosa/Vila Joiosa (la), Esparraguera, Calatayud, Quart de Poblet, Cabra, Puente Genil, Ciutadella de Menorca, Irún, Prat de Llobregat (El), Cádiz, Montilla, Antequera, Alcázar de San Juan, Santa Coloma de Gramanet, Zaragoza, Hellín, Miranda de Ebro, Granada, Rinconada (La), Molins de Rei, Mollet del Vallès y Alfafar.

Aunque El Prat no recibió ningún galardón en concreto, vemos que se encuentra en el 18 puesto en la tabla de ciudades con inversión social de España , en el tercero de Barcelona y en el segundo del Baix Llobregat. (Fuente Las Provincias)

Els alumnes de la Pepa Colomer triunfen a l'Auditori

Un vegada més, la Escola Pepa Colomer, es notícia en positiu per la nostra ciutat, en aquest
cas per la seva participació a "Et toca a tu" és una iniciativa organitzada per L'Auditori de Barcelona, Apropa Cultura, l'OBC i el suport de L'Auditori Educa. Consisteix en la creació d'un concert participatiu programat dins la temporada oficial de l'OBC juntament amb entitats socials que treballen amb la música com a eina d'integració social. 

Com diemt aquest any els protagonistes del programa "Et toca a tu" són els alumnes de l'Escola Pepa Colomer del Prat de Llobregat, que han compartit i compartiran escenari amb els músics de l'OBC oferint tres concerts a L'Auditori de Barcelona els dies 29, 30 i 31 de març, on estrenaran l'obra "El gall de foc". És una composició per a cor, grup instrumental infantil i orquestra simfònica que la compositora Mariona Vila ha escrit expressament per als alumnes de l'Escola Pepa Colomer.

Inspirada en la reconeguda obra d'Ígor Stravinsky "L'ocell de foc", els alumnes de l'escola han col·laborat en la composició de la peça juntament amb la compositora en un procés creatiu que ha culminat amb els tres concerts participatius a L'Auditori de Barcelona on els alumnes ha compartit escenari amb els músics de l'OBC sota la batuta del mestre Kazushi Ono. L'alumnat de 4t de l'escola participen en la part instrumental amb violins, contrabaixos i ukeleles, mentre que l'alumnat de 3r forma el cor que interpreta la part vocal i la percussió corporal, juntament amb un grup voluntari de Cicle Superior del centre.  Cal no oblidar per al que representa per a aquest alumnes que la OBC es la Orquestra Nacional de Catalunya (Font Cat Música).

Prativídeos

viernes, 29 de marzo de 2019

Junts pel Prat critica la negativa de ERC i la CUP a participar a una llista sobiranista


Els darrers dies, el candidat de Junts pel Prat, Gerard Valverde s’ha reunit amb la CUP i
ERC amb la proposta de configuració d’una llista de ciutat, unitària, transversal, que representi tot el moviment independentista.

Aquesta proposta, que podria esdevenir la força més votada a les properes municipals i evitar així la perpetuació d’ICV, s’ha plantejat en diverses ocasions als altres grups independentistes de la ciutat. Des de Junts pel Prat s’ha ofert un full en blanc, una proposta a definir i configurar sense prejudicis per totes tres formacions, però novament ha sigut descartada per part d’ERC i la CUP. ERC vol concórrer en solitari a les eleccions, i la CUP descarta sumar-se a llistes amb projectes més plurals que el seu.

Des de Junts pel Prat lamentem profundament aquest fet, creiem que és un error històric, desaprofitar l’oportunitat de sumar els més de 10.000 vots independentistes amb una proposta guanyadora que permet un canvi real al Prat. Considerem que les fórmules de sempre donen els resultats de sempre i que en ple judici als presos i preses polítiques, encarar les municipals des del partidisme i l’electoralisme no és el que demana la ciutadania mobilitzada que ens exigeix a tots UNITAT.

Entenem que ni les diferències ideològiques, ni la diversitat de cultures polítiques i organitzatives són motius prou vàlids per negar-se a construir un projecte unitari per la ciutat entre tots, com ja s’ha fet a alguns municipis com ara a Sant Pere de Ribes on la CUP i JxCAT, conjuntament amb altres organitzacions, han impulsat una candidatura unitària i o a Sant Fost de Campsentelles on ho han fet ERC i JxCAT.

Junts pel Prat som un projecte d’unitat. Sempre i fins l’últim moment ho defensarem, doncs creiem que és així com hem aconseguit les grans victòries de país: 9N, 27S, 1O i les grans aturades de país. És per aquest motiu que seguirem treballant per oferir als ciutadans i ciutadanes del Prat una candidatura transversal que representi la pluralitat de la nostra ciutat. (Nota de premsa).

El Falciots mantindran la casa a l'Artesà

A ningú no se li escapa que l'enderroc i posterior apertura del nou Teatre Artesà no ha estat un procès pacífic ni que hagi generat amplis consensos.

Un dels episodis,diem curiosos, va ser quan a partir de l'avistament del regidor José López d'uns Falciots, l'obra va ser aturada fins que els agents rurals de la Generalitat van realitzar una inspecció .

Doncs bé al nou Artesà no s'han conservat molts dels històrics espais de l'edifici, però qui si mantindrà la seva llar seran els falciots o altres aus que hi vulguin anidar i que tindràn el seu espai reservat al nou edifici.

Els oferim una sequència de les fotografies del fets dels falciots i la nova llar.

El PSC aprova la seva candidatura a l'Ajuntament del Prat

L’assemblea local del PSC del Prat va aprovar ahir la seva llista electoral per a les properes
eleccions municipals del 26 de maig, encapçalada per Juan Pedro Pérez, actual portaveu del Grup Municipal Socialista i Primer Tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Prat. 

Pérez va resaltar la valua de les persones de la seva candidatura dient que "presentem una llista pensada per governar, capacitada i, sobre tot, plena de bones persones. També va agraïr a tots aquells que no repeteixen a la candidatura. El polític socialista va afirmar que es tracta d'una candidatura renovada, plural i representativa de la ciutat..

 La llista electoral estarà formada en aquest ordre per: 1. Juan Pedro Pérez Castro 2. Marta Mayordomo Descalzo 3. Juan Carlos Moreno Roig (Independent) 4. Débora García Barrios 5. Alejandro Herrera Muñoz 6. Marina García Vargas 7. Juan Manuel Fraile Alonso 8. Morgana Vargas Crespo 9. Gabriel Soriano Porcella 10. María José Carrasco Pérez 11. Albert Marín Blanco (Independent) 12. Yolanda Cano Cano 13. Francisco González Carrión (Independent) 14. Patricia Roncero López (Independent) 15. Rubén Iglesias Alba 16. Lourdes Llorente Yélamos (Independent) 17. David Mesa Noguera 18. Montse Fábregas Morillo (Independent) 19. Josep Margalef Llobera 20. Ana García Barrios 21. Federico Valverde Ponce 22. Lidia Asensio Simón 23. Pau Rosell Fabró 24. Milagros Escobar Olalla 25. Francisco Mármol Moreno Suplents: 26. Ana Represa Acevedo 27. Martín Siller Arroyo 28. Sacramento Pintado Moreno.

jueves, 28 de marzo de 2019

Incendi al Carrer Ferrocarril

A les 17:24 de la tarda d'ahir , els bombers de la Generalitat van rebre un avís de de foc al Carrer Ferrocarril, en aquest moment es van desplaçar cinc dotacions de bombers, segons informen del mateix cos.

El foc es va produir a una nau  de mil metres quadrats a on abans hi havia un viver, fet que va comportar una forta fumarada per la crema de material vegetal sec i una antiga caseta. El foc va ser controlat i no es van haver de lamentar danys personals.

Fotos de Esther Cardona al Grup de facebook, tu no eres del Prat si no...


Obre el nou Teatre Artesà

L’Artesà del Prat de Llobregat obre portes com a teatre renovat i pensat per a les exigències artístiques, culturals i ciutadanes del segle XXI, que alhora preserva la memòria i el valor social d’aquest espai per a la ciutat. El teatre compta amb més de 5.000 m2 dedicats al teatre, la dansa, la música i el circ.


L’Artesà vol impulsar un projecte artístic participatiu. Hi conviuran l’exhibició d’espectacles de qualitat amb activitats de formació i de suport a la creació, perquè la ciutadania pugui viure experiències artístiques en primera persona.

L’Artesà serà el node central del programa d’Arts en Viu del Prat de Llobregat, una política pública pionera a Catalunya per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés al teatre, la música, la dansa i el circ a la ciutadania, així com la participació de la comunitat en un projecte artístic de ciutat.
Avui, dijous 28 de març, s’ha presentat L’Artesà del Prat de Llobregat, com a teatre renovat i
adaptat a les necessitats dels espectacles artístics del segle XXI, que alhora preserva la memòria i el valor social d’aquest espai per a la ciutat. La presentació ha tingut lloc dos dies abans que el teatre obri les seves portes a la ciutadania, a partir del dissabte, 30 de març.

L’Artesà vol traspassar els límits del teatre convencional. Vol ser un espai viu i participatiu on convisquin l’exhibició d’espectacles de qualitat amb activitats de formació i de suport a la creació perquè la ciutadania del Prat hi pugui viure experiències artístiques en primera persona.  

Serà també el node central del programa d’Arts en Viu de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, una política pública pionera a Catalunya per facilitar l’accés i la participació de la ciutadania en igualtat d’oportunitats a les activitats artístiques. Aquest programa s’emmarca en el projecte de ciutat del Prat de Llobregat que considera educació, cultura i comunitat motors de canvi social per incentivar la participació, el compromís i l’esperit crític de la ciutadania.

La programació del Teatre L’Artesà s’iniciarà dissabte 30 de març amb activitats de portes obertes gratuïtes (visites guiades, espectacles familiars, tastets escènics...) per donar a conèixer l’equipament a la ciutadania i continuarà amb la programació de diversos espectacles per a tots els públics. Al web teatrelartesa.cat, es pot consultar més informació o reservar entrades per a aquestes activitats.

La presentació d'aquest matí ha anat a càrrec dels codirectors de L’Artesà, Cristina Alonso i Cèsar Compte; els directors de Cultura i Urbanisme de l’Ajuntament del Prat, Rafa Milán i Fernando Domínguez, respectivament; i els arquitectes Manel Bosch i Joan Forgas  (responsables del projecte arquitectònic de L’Artesà). 

Més de 5.000 m2 dedicats al teatre, la dansa, la música i el circ
El projecte arquitectònic de L’Artesà ha combinat la necessitat d’adaptar el teatre als requeriments de les arts escèniques del segle XXI amb la preservació de la memòria de les persones en aquest espai, de gran valor social per a la ciutat. També s’ha tingut en compte la implantació de l’edifici en l’entorn que l’envolta (amb el Cafè L’Artesà, el seu pati i l’arbrat). Al mateix temps, s’ha fet realitat un concepte arquitectònic basat en la funcionalitat i la sostenibilitat, amb una organització interna flexible i amb espais capaços de donar resposta als requeriments d’un equipament teatral modern, que també és respectuós amb el medi ambient i accessible a les persones amb diversitat funcional.

L’Artesà té una superfície de 5.283 m2 dedicats a les arts escèniques, distribuïts en una sala gran amb 611 localitats, una sala petita amb una capacitat de fins a 160 espectadors, tres sales d’assaig i diversos espais auxiliars (vestíbuls, camerinos, despatxos, magatzems, etc).

Un projecte amb tres pilars: espectacles, formació i creació
El projecte de L’Artesà pivotarà sobre tres grans eixos: l’exhibició d’espectacles, la formació i la creació artística. La diversificació de la seva activitat i el fet de no centrar-la exclusivament en l’exhibició contribuirà a la sostenibilitat artística del projecte. D’aquesta manera, es pretén que la ciutadania vagi més enllà del rol d’espectador i també tingui l’oportunitat de viure experiències artístiques en primera persona.

Pel que fa a la programació de L’Artesà, s’hi faran des de grans produccions teatrals i dansa de gran format fins a l’escena més contemporània, on la proximitat hi juga un paper més que destacat. Se cercarà sempre l’equilibri entre les propostes més comercials i les més independents, entre allò local, estatal i internacional i, sempre, des del respecte per la tradició i amb una aposta decidida per la innovació. Es buscarà el gaudi del públic, però alhora el compromís i la força reivindicativa de l’escena.

Un projecte artístic de ciutat comunitari, participatiu i accessible
L’Artesà serà el node central del programa d’Arts en Viu, que connectarà els diferents equipaments i projectes que treballen en aquest àmbit (El Modern, La Capsa, El Cèntric i els diferents centres cívics de la ciutat), per fer coherent i complementària la seva tasca. El teatre Modern del Prat passarà a funcionar com a tercera sala de L’Artesà, destinada a espectacles de creació local d’entitats culturals i teixit educatiu (festivals de fi de curs, exhibicions escolars, etc).

El programa s’organitza a partir d’un model en xarxa, en què els diferents equipaments treballen de manera col·laborativa i oberta amb la ciutadania, les associacions i entitats locals, L’Escola d’Arts en Viu i la resta de centres educatius de la ciutat i d’altres projectes ja existents com IntersECCions, que promou els vincles entre el món educatiu i cultural i la comunitat, situant també educació i cultura com a motors de canvi social. Aquest model de treball en xarxa del sistema d’Arts en Viu del Prat de Llobregat representa  una política pública pionera a Catalunya.

L’Ajuntament també mantindrà a L’Artesà la seva política de preus assequibles, per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. A més, coincidint amb l’obertura del teatre, també unificarà els preus dels diferents equipaments culturals de la ciutat. El preu màxim d’una entrada serà de 15 euros, que es podrà veure reduït un 33% amb la compra anticipada o fins a un 40% a través dels abonaments.

Un model de governança innovador: la codirecció del teatre
Cristina Alonso i Cèsar Compte, amb una dilatada experiència en la direcció artística i la gestió cultural, són els codirectors de L’Artesà. Tant aquesta codirecció com el funcionament en xarxa, amb la implicació de les entitats del teixit escènic i musical de la ciutat amb taules de treball compartides, constitueixen un model de governança innovador, davant de la majoria de teatres que aposten per una direcció unipersonal.

La història de L’Artesà
L’Artesà va ser construït l’any 1919 per part de l’arquitecte modernista Antoni Pasqual, per encàrrec de l’entitat Centre Artesà, i, inicialment, va acollir espectacles teatrals, projeccions de cinema i actes benèfics. Durant la Guerra Civil, la CNT el va ocupar i, acabada la guerra, la societat de propietaris recuperà l’edifici. Des d’aleshores i fins als anys 80, la seva activitat principal va ser el cinema, que va compaginar amb el teatre.

El 1987 l’Ajuntament va llogar el teatre per fer-hi una programació artística regular i posar l’accent en la seva recuperació com a espai públic dedicat a la cultura. Però, a finals de 1988, va tancar davant de la manca de condicions mínimes de seguretat i les greus deficiències estructurals de l’edifici. 

El projecte de rehabilitació de l’Artesà es va començar a concretar quan l’Ajuntament va poder comprar el recinte l’any 2003. L’Ajuntament encarrega diferents estudis tècnics, que recomanen descartar una possible rehabilitació del teatre original  per les seves importants limitacions funcionals, constructives i estructurals. Posteriorment, el 2014 l’Ajuntament va obrir un concurs públic, per seleccionar el projecte arquitectònic del teatre, que va guanyar “Històries” dels arquitectes Bosch-Forgas. L’estiu de 2017, es van iniciar les obres de recuperació del Teatre L’Artesà, que han acabat recentment. En total, l’Ajuntament hi ha invertit prop de 12,5 milions d’euros.(Nota de premsa).

Els oferim algunes de les fotografies de l'acte.

Qué fan al Capri?

Divendres, 29  a les18:45 i 21:15 hores Dissabte, 30 i Diumenge, 31  a les16:15, 18:45 i 21:15 hores.

Dumbo.

Títol original: Dumbo

Direcció: Tim Burton
Guió: Ehren Kruger
Intèrprets: Colin Farrell, Eva Green, Michael Keaton, Danny DeVito, Nico Parker, Finley Hobbins, Deobia Oparei, Joseph Gatt, Michael Buffer, Frank Bourke, Jo Osmond, Alan Arkin, Sharon Rooney
Gènere: familiar, aventures
Durada: 112 minuts

El propietari d'un circ en hores baixes, contracte una antiga estrella i als seus fills per a què tinguin cura dels elefants. Neix un elefant diferent, que té unes enormes orelles, fet pel qual tots se'n riuen d'ell. Però quan descobreixen que el petit elefant pot volar el circ es recupera i Dumbo és objecte de l'interès d'un gran empresari.

miércoles, 27 de marzo de 2019

Noves modalitats residèncials per a persones amb discapacitat

La Fundació Rubricatus, la Fundació Hàbitat3 i la Fundació Catalana Síndrome de Down presenten el nou projecte, que compta amb el suport de l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la col·laboració de l’Obra Social de “la Caixa”.

El dimarts 26 de març al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa del Prat de Llobregat s’ha
realitzat l’acte de presentació del Projecte d’Impuls de Modalitats Residencial Inclusives per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual al Prat de Llobregat. El Projecte, impulsat per La Fundació Rubricatus, la Fundació Hàbitat3 i la Fundació Catalana Síndrome de Down, també compta amb la col·laboració de l’Obra Social de “la Caixa” i el suport de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

El Programa té l’objectiu d’impulsar modalitats residencials inclusives basades en la transició d'un model d'atenció residencial a un model d'atenció comunitària, a partir de les necessitats detectades pel procés d'envelliment de les persones amb discapacitat intel·lectual i els seus familiars cuidadors a través d'un treball en xarxa, col·laboratiu, coordinat i participatiu.

El projecte d’Impuls de Modalitats Residencials Inclusives preveu 5 línies principals d’activitat: reunions individuals i grupals amb treballadors i usuaris amb discapacitat de La Fundació Rubricatus i els seus familiars per detectar les seves necessitats residencials i de suport a la llar per tal d’assolir una vida independent; la realització de tallers-tertúlies amb famílies sobre temes relacionats amb l’habitatge i la vida independent; la recerca de diferents modalitats d’habitatge inclusius existents i validats en altres territoris per avaluar les opcions més adients; l’habilitació d’un pis propietat de la Cooperativa COOUFAR perquè sigui la llar de treballadors i usuaris amb discapacitat intel·lectual de Rubricatus i, elaboració d’un pla de formació relacionat amb l’habitatge i serveis de suport a la vida independent per a l’equip tècnic dels serveis de La Fundació Rubricatus, així com per a una nova línia de voluntariat especialitzat en acompanyament i suport a la vida independent per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Amb aquest Projecte les entitats participants preveuen recollir les necessitats residencials i de suport a la llar per una vida independent presents i futures de les 147 persones amb discapacitat intel·lectual adscrits a la Unitat de Suport de l’Activitat Professional del CET Tesiprat Serveis i del Centre Ocupacional de La Fundació Rubricatus, així com definir un Pla d’Habitatge Inclusiu al Prat de Llobregat centrat en les necessitats residencials de les persones amb discapacitat intel·lectual i donar suport psicosocial en matèria d’habitatge a un total de 70 famílies cuidadores.

Està previst que el projecte d’Impuls de Modalitats Residencials Inclusives per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual al Prat de Llobregat s’allargui fins el 30 de setembre del 2019.

INFORMACIÓ ADDICIONAL
La Fundació Rubricatus és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 1997 i ubicada al Prat de Llobregat. Es dedica a promoure i fomentar la integració social efectiva de les persones amb discapacitat mitjançant la creació de llocs de treball, la inserció laboral i la prestació de serveis de teràpia ocupacional; així com també mitjançant la creació i la promoció d'activitats que afavoreixin l'autodeterminació, l'autonomia personal, la competència social, la plena capacitat d'obrar i la felicitat objectiva de les persones amb discapacitat que, com a treballadores o usuàries, formen part del projecte.

Actualment, La Fundació Rubricatus està conformada per més de 220 persones, de les quals 110 són treballadors amb discapacitat intel·lectual del Centre Especial de Treball Tesiprat Serveis i 70 són persones usuàries del seu Centre Ocupacional(Nota de premsa)

Tres concejales pratenses optarán a ser diputados

Aunque con pocas posibilidades de salir, tres de nuestros ediles se presentan a las elecciones

generales con el objetivo de obtener un acta en el congreso de los diputados.

Cristina Simón Molina, portavoz de Guanyem en el consistorio, se presenta en el número cuatro por Izquierda en positivo en la lista que encabeza quien es su actual esposo. Simón también será la candidata del mismo partido a la alcaldía del Prat

El también portavoz de ciudadanos y candidato a alcalde por la formación naranja, Antonio Miguel Ruiz Redondo, será el número 16 de la lista que encabeza Inés Arrimadas.

En el número 24 de su formación, en Comú Podem, concurre la actual concejal de ICV Esther García Fernández.

Como decimos, pocas posibilidades de salir de los tres, pero no obstante les deseamos el mayor de los éxitos.




Centros Cívicos accesibles?

Las Crónicas de Simón.

martes, 26 de marzo de 2019

El C.B. Prat perdió por la mínima ante el Palencia

A cara o cruz, así se decidió el partido entre Palencia y Prat, los potablavas se jugaban y se
juegan mucho y con la derrota cada vez se complica más la continuidad, la mala noticia el accidente que acabó con March Blanch en el Hospital

Fotografía AE. Prat

Venían los chocolateros tras perder sus dos últimos encuentros, mientras que los pratenses con la urgencia de ganar y en un buen momento o al menos el mejor de la temporada

El primer cuarto fue pratense , pero los palentinos se marcaron un parcial de 0 a 6 y empezaron a dominar el marcador, no obstante los de Miret no se rindieron y lograron finalizar el tiempo con un alentador 14 a 18.

Marc Blanc, se puso el partido a la espalda y obligó a Marco a parar el partido y así lograron llegar al descanso con un 32 a 33.

Después del descanso, los palentinos cogían el ritmo con siete puntos consecutivos de Otegui, y finalizaban el parcial con un 55 a 48.

Los pratenses se negaban a rendirse y en la mitad del último tiempo el empate subía al luminoso, y el juego igualado seguía hasta que Vasturia anotaba tres puntos consecutivos . Posesión de pelota para el Prat y seis segundos para igualar el marcador estaba en un 64 a 63, y la jugada era la definitiva, pero un tapón de Moussa Kone impidió que entrase la pelota y victoria por la mínima para los palentinos.

Ficha del partido.

Chocolates Trapa Paléncia 64. Aranitovic (11), Grimau (4), Moussa (6), Sanz (6), Zubizarreta (2), Otegui (15), Gustys, Cvetinovic (7), Veljkovic, Hermanson (1), Vasturia (12).
CB Prat 63. Ortega (8), Bassas, Busquets (12), Rubin de Celis, Cuevas (2), Parra (6), Sena (4), Jeanne (6), Blanch (15), Zagars (10).

Un nuevo partido se une a la pugna electoral pratense

Centrats en el Prat, será el nuevo partido que optará a un sillón en el consistorio pratense, su
candidato será David Simón Rosell.

Según nos informa el mismo, tras unas semanas de negociaciones con varias formaciones de la ciudad, los miembros de la candidatura decidieron presentar una candidatura en solitario y no entrar en la lista de ningún otro partido, Simón informa que en los próximos días presentarán candidatura a las elecciones municipales que llevará en anagrama de (+Prat).

Centrats en el Prat , han decidido constituirse como partido político para evitar las dificultades de las plataformas electorales y dar continuidad al proyecto.

El partido se define como dialogante con todas las fuerzas políticas que se comprometan con la mejora del Prat, sobre cinco ejes programáticos "la promoción del comercio local, la construcción de infraestructuras carentes en nuestra ciudad (pisos públicos destinado a alquiler asequible, lograr en la legislatura la construcción de dos residencias públicas, remodelación del club de golf para destinarlo a una zona de ocio tanto diurno como nocturno, con piscina cubierta), limpieza eficientes en todas las calles de la ciudad, más seguridad para evitar casos de vandalismo y una mejora al acceso a la comunicación con los cargos públicos para que el ciudadanos pueda destinarse a los electos para transmitir sus necesidades de manera directa".

Informe de violencia contra la mujer

El observatorio comarcal del Baix Llobregat, publicó los datos del informe de violencia
contra la mujer del cuarto trimestre de 2018.

En nuestra ciudad se han presentado 57 demandas de violencia doméstica 40 por denuncia de la víctima, 2 por intervención policial y 15 por parte de lesiones.

Se han condenado a dos personas a penas de cárcel las dos de nacionalidad española, además se han dictado cinco órdenes de alejamiento, por lo que hace a las faltas, han habido dos procesados por delitos de injurias.

De estas 57 demandas, 43 han sido por malos tratos, 8 por incumplimiento de penas y 6 por incumplimiento de medidas cautelares.

En cuanto a las órdenes de protección solicitadas se han concedido 5 de las 8 solicitadas, todas ellas a petición de la víctima. Por nacionalidad los hombres sobre los que se ha solicitado órdenes de alejamiento 6 son españoles y 2 extranjeros, las víctimas 7 son mujeres españolas mayores de edad y 1 extranjera mayor de edad. 5 mantenían una relación afectiva con quien solicitan la orden de alejamiento, mientras tres eran de una ex-relación afectiva.

Estos son los datos estadísticos, que esconden el terrible drama de las mujeres que son víctimas de la violencia de género en nuestra ciudad.

lunes, 25 de marzo de 2019

Aena inicia el procés per a la construcció del nou Edifici Satèl•lit de l’Aeroport del Prat

El Consell d'Administració d'Aena ha aprovat avui l'inici del procés per a la construcció del
nou Edifici Satèl·lit de l'Aeroport del Prat, mitjançant la licitació de l'assistència tècnica per a la redacció del projecte i l'assistència tècnica d'arquitectura que s'estendrà fins a la finalització de les obres. Aquestes licitacions de serveis d'enginyeria constitueixen l'inici del tràmit que conclourà amb la construcció del nou edifici satèl·lit, així com la reconfiguració de la terminal T1 i la modificació del camp de vols.

L'assistència tècnica per a la redacció del projecte surt a concurs amb un pressupost de 12 milions d'euros i un termini d'execució de 18 mesos. Aquesta assistència inclou la redacció dels projectes constructius que serveixin de base per a licitació de les obres del nou Edifici Satèl·lit T1S, la reconfiguració de la terminal T1, l'ampliació del túnel de connexió de la T1 amb el nou edifici satèl·lit, l'ampliació dels aparcaments d'aquesta terminal i modificacions en el camp de vols amb la construcció d'una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus associada al nou edifici satèl·lit i de nous carrers de rodatge.

 
Pel que fa a l'assistència tècnica d'arquitectura, la qual contempla el període d'execució d'obres, surt a licitació per un import màxim de 648.000 euros i un termini de 48 mesos. 


Les licitacions es publicaran a la plataforma de Contractació d'Aena en pròxims dies.


L'Ópera arriba a l'Aeroport

Els passatgers de l'Aeroport del Prat han pogut gaudir de la representació en directe de cinc conegudes àries del repertori operístic.Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un conveni de col·laboració entre Aena i la Fundació del Gran Teatre del Liceu

Un nou Centre Cívic pel Prat

Dissabte, han començat les jornades de portes obertes al nou Centre Cívic Palmira
Domènech, situat al carrer de Lo Gaiter de Llobregat, davant dels jardins del Cementiri Vell. El Palmira Domènech s’ha afegit així als altres dos altres centres cívics de proximitat amb què ja compta el Prat de Llobregat: Jardins de la Pau i Sant Jordi-Ribera Baixa.


Les portes obertes s'han mantingut durant la tarda de dissabte i el matí de diumenge. Han assistit a la jornada ciutadans i ciutadanes del Prat de Llobregat, així com representants del teixit social i veïnal de la ciutat.



El Centre Cívic Palmira Domènech vol ser un espai de trobada i convivència per als veïns i veïnes i promourà la formació, la creació i la pràctica cultural entre persones de totes les edats, des d’una dimensió comunitària. El nou equipament seguirà un model municipal de centres cívics, que posa l’accent en el treball comunitari amb l’entorn. En el cas del Palmira Domènech, aquesta tasca es farà amb la ciutadania i teixit social dels barris del Nu­cli Antic, Llevant, Marina, Cooperativa i Estruch.



Per incorporar aquesta visió comunitària, des del Centre Cívic es tindrà en compte, no només la visió de l’Ajuntament des de diferents àrees (Educació, Acció Social, Jo­ventut, Gent Gran...), sinó també la de veïns i veïnes, entitats i col·lectius. El nou equipament també acollirà l’Equip Bàsic d’Atenció Social del Centre (EBAS Centre) i d’altres projectes de ciutat.



El programa cultural

Per tal de desenvolupar aquesta tasca comunitària, el nou centre cívic proposa un programa cultural a través de quatre àmbits: gastronomia, accés al coneixement, cultura digital i cos i moviment.


La dinamització d’activitats amb visió oberta i intergeneracional seran trets característics d’aquest nou equipament cultural, social i comunitari, on la ciutadania serà la veritable protagonista en el disseny i realització de propostes que donin resposta a les seves inquietuds.



Les característiques de l’espai

El Palmira Domènech no és un edifici de nova construcció, sinó que ha aprofitat l’estructura d’un antic immoble muni­cipal d’oficines i magatzem. Té planta baixa i tres nivells, amb una superfície total de 3.144 m2 construïts.


La planta baixa acull una sala d’actes amb capacitat per a un centenar de persones, on es faran xerrades, con­ferències, espectacles escènics de petit format i passis audiovisuals. També compta amb una zona de màquines expenedores de begudes i menjar, que farà de punt de trobada.



La primera planta té una sala de grans dimensions per a gent gran on es faran activitats dinamitzades, una gran terras­sa, una sala de lectura, una aula poliva­lent i una sala de reunions.



La planta segona disposa de diverses aules -una d’elles, dedicada a les tec­nologies digitals-, una sala de reunions i l’EBAS Centre. Finalment, la tercera planta inclou la cuina, més aules, la sala per a activitats d’expressió corporal, espais per a entitats i una terrassa per a activitats dinamitzades. El centre també comptarà amb un dipòsit de documentació, vinculat a l’Arxiu Municipal.



L’equipament ha comportat una inversió de prop de 4 milions d’euros, que també inclouen la reurbanitza­ció del perímetre de l’edifici. El disseny arquitectònic ha estat elabo­rat per l’Àrea Metropolitana de Barcelo­na, que n’ha contribuït al finança­ment amb gairebé 664.000 €.



El tercer centre cívic de la ciutat rep el nom de Palmira Domènech, una de les primeres educadores socials de Catalunya, que als anys 70 va destacar per promoure la dinamització i cohesió social de l’entorn on es troba ara el nou equipament.(Nota de premsa)

jueves, 21 de marzo de 2019

Qué fan al Capri?

Divendres, 22  a les 18:45 i 21:15 hores Dissabte, 23 i Diumenge, 24 a les  16:15, 18:45 i  21:15 hores.

Nosotros.


Títol original: Us
Direcció i Guió: Jordan Peele
Intèrprets: Elisabeth Moss, Lupita Nyong'o, anna Diop, Yahya Abdul-Mateen II, Kara Hayward, Winston Duke, Cali Sheldon, Noelle Shelsdon, Tim Heidecker
Gènere: Terror, thriller
Durada: 116 minuts

Després d'un tens dia de platja amb els seus amics, els Tyler, Adelaide i la seva família tornen a la casa on estan passant les vacances. Quan arriba la nit, descobreixen les siluetes de quatre desconeguts, amb màscares, esperant a la porta de la casa. 


miércoles, 20 de marzo de 2019

Los bomberos del Aeropuerto del Prat recaudan más de 30.000 euros en su undécima campaña solidaria

La iniciativa solidaria promovida por del Servicio de Salvamento y Extinción de Incendios
del Aeropuerto del Prat llega este 2019 a su undécima edición. Como cada año por estas fechas, los bomberos del Aeropuerto han impulsado una campaña de recaudación de fondos para colaborar con proyectos de ONG locales y nacionales.

La recaudación obtenida por el calendario de los bomberos del Aeropuerto ha superado los 30.000€. A lo largo de las once ediciones de esta iniciativa se ha conseguido recaudar más de 100.000€.

 La directora del Aeropuerto, Sonia Corrochano, ha hecho entrega de los cheques a las ONG a las cuales destinarán los fondos obtenidos, que en esta edición son Familia de Hetauda, Tots Som Santboians, SOS3 Barcelona, El Sueño de Aïda Huertas, Grup Àgata, Indreni, CC ONG Ayuda al Desarrollo y ACUNR.

La CUP aposta per una comercilitzadora d'energia municipal

L’Assemblea Local de la Cup ha començat  difondre, a través de les xarxes, la concreció en
clau de política local de cadascuna de les 16 propostes que defineixen  la proposta política de la formació .

La proposta política la CUP en clau municipalista pivota sobre cadascun d’aquestes objectius; són propostes genèriques que la pre campanya de l’assemblea pratenca ha començat a concretar i difondre a través de les xarxes socials.

La formació aposta per prendre mesures que sumin en favor de l’ampliació dels drets socials sense perdre de vista la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. 

En aquest sentit, destaca la seva aposta per crear una empresa pública que actuï com a comercialitzadora per donar resposta ràpid a les situacions de pobresa energètica i apliqui trams de pagament en funció de renda i consum; en matèria d’internet i telefonia.

La CUP  també defensa l’establiment de serveis de wifi oberts i de qualitat amb accés per a tota la ciutadania.

Mercados del Prat

Las crónicas de Simón.

martes, 19 de marzo de 2019

Roban un vehículo de la limpieza urbana

Robo o gamberrada, todo apunta a esto último. Un vehículo de la limpieza urbana del Prat
fue robado el pasado domingo por un grupo de entre 6 y 7 (según fuentes), menores con el que acabaron accidentándose.

Los menores fueron detenidos por la policía y tras prestar declaración, todo apuntaba a uno de ellos como el autor de los hechos, este menor ha quedado en situación de libertad, pero como investigado.

Hemos solicitado información al Departamento de prensa del Ayuntamiento, en cuanto tengamos alguna ampliación de la noticia se la ofreceremos.