Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

miércoles, 22 de noviembre de 2017

Detingut per estafar al venedor d'un local al Prat

En un moment de la transacció oferia bescanviar bitllets de 500 euros per bitllets més petits a canvi d'una comissió.

Un cop es feia l'intercanvi els estafadors aprofitaven una distracció de la víctima per reemplaçar els bitllets de 500 per d'altres de falsos del mateix valor

Agents dels Mossos d'Esquadra de la Divisió d'Investigació Criminal adscrits a l'Àrea Central de Delictes Econòmics van detenir el  15 de novembre un home de 26 anys i de nacionalitat
italiana com a presumpte autor dels delictes d'estafa i falsificació de moneda.
El Rip Deal és una modalitat d’estafa de la qual tenim antecedents al nostre país des de l’any 2003. Els delinqüents busquen anuncis d’ofertes immobiliàries o de béns de luxe com rellotges o joies i contacten telefònicament o per correu electrònic amb els venedors.
Els estafadors acostumen a simular una gran solvència econòmica amb la finalitat de guanyar-se la confiança de la víctima potencial i escenifiquen reunions en llocs públics com hotels de luxe o cafeteries de renom, tant a l’Estat espanyol com a d’altres ciutats d’Europa. Per donar versemblança a la seva interpretació duen roba de primeres marques i exhibeixen joies i rellotges de gamma alta molt ostentosos i, fins i tot, usurpen la identitat de persones de reconegut prestigi empresarial a nivell mundial (totalment aliens a aquesta activitat delictiva). D’aquesta manera si la víctima demana informes sobre la solvència econòmica del seu interlocutor pot comprovar com ell i la seva empresa són de total confiança
En aquest cas els fets es remunten al mes de juliol quan els Mossos van tenir coneixement que havien estafat un home de Sant Boi de Llobregat. La víctima tenia a la venda un immoble en aquesta localitat i s'hi va posar en contacte un home que afirmava estar molt interessat en la seva adquisició. El comprador li va proposar fer el pagament d'una part del preu de compra en metàl·lic prèviament al contracte d'arres a més d'aprofitar per realitzar un bescanvi de bitllets de 500 euros per bitllets més petits a canvi d'una elevada comissió.
Per dur a terme aquesta transacció van acordar trobar-se en un hotel de la localitat. A la reunió el detingut s'hi va presentar acompanyat de dos homes que li van mostrar a la víctima diversos feixos de bitllets de 500 euros per generar-li confiança. La víctima va acceptar bescanviar 87.500 euros en bitllets de 500 per 30.000 euros en bitllets petits i en dòlars americans. En el moment de l'intercanvi els tres homes van aprofitar un moment de distracció de la víctima i  van canviar els bitllets de 500 euros reals per bitllets falsos del mateix valor.
La Unitat Central d'Estafes i Mitjans de Pagaments va iniciar una investigació que va permetre identificar un dels autors de l'estafa. Els mossos van determinar que també hauria participat el mes d'octubre en l'estafa de 150.000 euros al propietari d'un local en venda del Prat de Llobregat i en una altra en grau de temptativa a Salou el mes de juliol, on va ser identificat amb altres persones quan estaven realitzant actes preparatoris per cometre una nova estafa. En ambdós casos es tractava del mateix modus operandi de Sant Boi de Llobregat, conegut com a Rip Deal.
El dia 15 de novembre els agents van localitzar i detenir l'home identificat en un hotel de Castelldefels.
El dia 17 va passar a disposició judicial i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
L'operació continua oberta i no es descarten més detencions.

Campanya per promoure el comerç de proximitat al municipis del Delta



La campanya 'Quina gran compra!' promou el comerç de proximitat dels municipis del Delta.
Sant Boi, Viladecans, Gavà, Castelldefels i El Prat tornen a compartir una iniciativa de promoció comercial per incentivar les compres nadalenques als respectius entorns urbans. 

Els ajuntaments de Sant Boi, Viladecans, Gavà, Castelldefels i El Prat de Llobregat han
presentat avui la campanya de promoció del comerç de proximitat 'Quina gran compra!'. La iniciativa posa de relleu els valors del comerç local mitjançant la  marca comuna 'UrbanShopping'. 
Aquesta iniciativa es va dur a terme per primer cop l'any passat amb el suport de la Diputació de Barcelona. Enguany, els cinc ajuntaments impulsen nova una campanya conjunta per incentivar les compres nadalenques al comerç de proximitat dels respectius entorns, tot apostant per una marca comuna que visibilitza el delta del Llobregat com un sistema territorial de comerç urbà.

Un pla estratègic per al comerç del Delta
Durant l'acte de presentació de la campanya, els municipis han anunciat la pròxima signatura d'un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona per elaborar un pla estratègic del comerç de la zona Delta i la realització d'un estudi per conèixer en profunditat la realitat comercial del territori.

Quina gran compra! 
La campanya 'Quina gran compra!' arrenca avui dia 21 de novembre i s’allargarà fins al 7 de gener. El lema d'enguany és 'Urbanshopping. El comerç petit no té res de petit'. Es vol transmetre la idea que el 'petit comerç' no té res de petit perquè la suma de molts esforços que el caracteritza configura una gran oferta comercial.
En l'acte de presentació, que ha tingut lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ha recordat que «ens uneix una llarga trajectòria de treball en comú i una aposta pel petit comerç de proximitat, que és el gran comerç que omple de vida les ciutats i els barris i dona resposta als desitjos, les necessitats i les demandes de la ciutadania».
El tinent d'alcalde de Comerç, Civisme i Promoció de la Ciutat de Gavà, Ramon Castellano, ha destacat que «la campanya, que va arrencar amb un gran impacte l'any passat, és una bona mostra de treball en comú i optimització de recursos per millorar el nostre territori, que pot servir d'exemple per a altres municipis».

La regidora de Comerç, Turisme i Habitatge de Castelldefels, Ana Quesada, ha recordat que «amb aquesta iniciativa hem aconseguit convertir el que podia ser una amenaça en una oportunitat que la comarca i el comerç del Baix Llobregat es mereixen».

La regidora de Comerç i Turisme de Viladecans, Carmen Gimeno, ha afirmat que «sempre estarem al costat del comerç tradicional i treballarem perquè la ciutadania no hagi de marxar del Baix Llobregat per fer les seves compres» i ha demanat el suport de la Diputació de Barcelona per «donar un pas més enllà d'aquesta campanya mitjançant un conveni que permeti estudiar la realitat comercial del territori i comptar amb un pla estratègic».

La tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació del Baix Llobregat, Marta Mayordomo, ha assenyalat que «quan defensem el petit comerç dels nostres municipis, que no té res de petit, estem defensant en realitat un nou model de ciutat que es fonamenta en la proximitat a les necessitats de la ciutadania».

Les accions de la campanya
La campanya, dissenyada per l'agència de comunicació E2S, té imatges específiques per als diferents segments comercials (com ara l'equipament de la llar, la roba i els complements, l'alimentació, les joguines...) i es posa en marxa en múltiples formats i canals: publicitat exterior, retolació d'autobusos interurbans (línies L79, L81 i L97), falques radiofòniques (RAC1), publicitat en premsa escrita (La Vanguardia) i testimonis de clients de comerç de proximitat de cada municipi a les xarxes socials. A banda de les accions de comunicació conjuntes, hi ha previstes accions específiques a cadascuna de les ciutats participants.

El web site urbanshopping.cat difondrà a partir d'avui tota la informació de la campanya.(nota de premsa)

La AE Prat empata a dos amb el Sant Andreu. La Crónica del partit

Empat d'última hora entre El Prat i El Sant Andreu. Als últims deu minuts els de Barcelona van aixecar el partit amb un resultat que descavalca als de Dólera de la zona noble de la classificació

S'enfrontaven els de Dólera a l'equip menys golejat del grup i els van endosar dos, la llàstima es que també en van encaixar altres dos. El Sant Andreu va reaccionar als últims deu minuts amb l'entrada de l'ex-potablava öscar Muñoz y amb un primer gol del també ex-pratenc Elhadji.

Tots dos equips encaraven el partit amb prudència, es natural, s'enfrontaven dos conjunts molt igualats. No va ser fins al minut vint-i-cinc que varem veure la primera ocasió quan Ton Alcover va centrar una pilota que es va quedar órfana i finalment Juanan va enviar fora.El joc no oferia gaires alicients, els locals controlaven la pilota i els visitants jugaven al contracop, tot plegat sense gaire resultat. Al minut trenta nou Pau Darbra ha xutat des de  l'àrea quadribarrada però Segovia ho ha aturat . Al minut quaranta tres Juanan ho ha tornat a intentar amb una volea a la frontal, que ha marxat desviada. Amb empat a zero van marxar els equips a vestidors.


Només començar la segona part ha quedat clar que seria diferent a l'ensopit primer temps. Els de Dólera ha sortit a per totes , un defensa local ha comés un clar penalt sobre Ignacio i aquest mateix s'ha encarregat de transformar-ho al minut cinquanta.

Al minut cinquanta sis Carlos Cano ha marcar el segón pel Prat desprès de rebre un Córner. Semblava que el partit estava decidit.

Pero Azparren ha fet un doble canvi entrant Josu i Luismi, per activar l'atac i ha estat aquest últim qui ha obligat a Sergio a lluir-se al minut 61 per aturar un remat del devanter. Poc després el míster quadribarrat ha tret a Óscar Muñoz que als dos minuts de sortir ha rematat una centrada lateral que ha anat al pal i que Elhadji ha aprofitar per marcar el un a dos.

Els locals ho intentaven tot i Noguera ha avisat amb un tret que ha sortit fregant el pal al minut vuitanta cinc.

Al minut vuitanta nou Alfred rep una pilota de banda i marca el segón gol per l'escaire de la porteria.

A partir d'aquest gol tots dos equips ho han continuant intentant, però sense gaire èxit, però al final la alegria s'ha transformat en decepció pels pratencs amb el repartiment de punts al Narcís Sala.

Fitxa del partit:

UE Sant Andreu (2): Segovia, Llamas, Juanma, Noguera, David López, Ton Alcover, Víctor Alonso (Óscar Muñoz, 77′), Juanan (Josu, 59′), Alberto (Luismi, 59′), Alfred i Elhadji.

AE Prat (2): Sergio, Diego, Aitor, Ricarte, Fede, Javi Lara (Senent, 73′), Putxi, Ignacio, Padilla (Ñito, 81′), Darbra i Carlos Cano (Poves, 67′).

Gols: 0-1 Rosillo p. (50′), 0-2 Cano (56′), 1-2 Elhadji (80′), 2-2 Alfred (89′).

Àrbitre: Sr. Pol Gòdia Solé (del. Lleida) ha amonestat Segovia (41′), Llamas (64′), Óscar Muñoz (90′), Josu i Juanma pels locals i Aitor (84′), Carlos Cano pels visitants.

Incidències: partit corresponent a la Jornada 16 de la Tercera Divisió (Grup V), disputat al Narcís Sala a on hi havien al voltant de vuit-cents espectadors. 

Els oferim un vídeo del partit de BTV Televisió.