Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

jueves, 12 de octubre de 2017

L'Ajuntament dona el do de pit per potenciar la salut mamària.



Més d’un centenar de persones han participat en aquesta campanya de l’Ajuntament del Prat, en col·laboració amb la fotògrafa i artista local, Nuria Oreja. Sense mostrar les seves cares, s’han fet fotos palpant-se els pits.

La campanya, pionera a Catalunya, vol transmetre que l’autoexploració mamària és necessària, sense substituir els consells, protocols  i proves diagnòstiques mèdiques.

L’acte central de la campanya se celebrarà el proper dissabte, 21 d’octubre, a la Plaça de la Vila del Prat de Llobregat.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat aposta enguany per una imatge innovadora, artística i
impactant per sensibilitzar sobre la importància de la salut mamària i la prevenció del càncer de mama, mitjançant la campanya “Toca-te-les” (#Tocateles). En col·laboració amb la fotògrafa i artista local, Nuria Oreja, l’Ajuntament ha pensat aquesta acció comunitària en el marc de la celebració dels Dies Mundials per la Salut Mamària i de la Prevenció del Càncer de Mama. La campanya està impulsada pels Serveis municipals de Salut Pública i Consum.

La imatge gràfica de la campanya es basa en les fotos de més d’un centenar de persones que es palpen els pits, majoritàriament dones, que contemplen una àmplia diversitat de formes corporals i en què no s’identifica el seu rostre. Totes elles van respondre a la crida ciutadana que va llançar l’Ajuntament per participar en la sessió fotogràfica del passat 7 de setembre, a càrrec de Nuria Oreja.

Atès l’allau de persones que hi van participar, l’Ajuntament del Prat va decidir que les imatges fossin el fil conductor de la seva campanya de sensibilització. Amb el lema #Tocateles, la campanya vol referir-se a la necessitat de l’autoexploració mamària i del coneixement del propi cos, com a forma de cura de la salut. Tot i això, la campanya remarca que l’autoexploració mamària és recomanable, però mai pot substituir les recomanacions mèdiques, protocols i proves diagnòstiques establertes per a la detecció precoç.

Agenda d’actes de la campanya #Tocateles

A l’entorn dels Dies Mundials per la Salut Mamària (15 d’octubre) i de la Prevenció del Càncer de Mama (19 d’octubre), l’Ajuntament del Prat, en col·laboració amb la Junta Local de l’AECC Catalunya contra el càncer i d’altres entitats, ha organitzat diverses activitats durant la segona quinzena d’octubre.

El 19 d’octubre, s’il·luminarà de rosa la façana l’Ajuntament del Prat i de la torre de l’Aigua del Cèntric Espai Cultural i, dissabte 21 d’octubre, tindrà lloc l’acte central de la campanya, on es faran activitats de caire lúdic, musical... Entre les 17.30 i les 20 h, la fotògrafa Nuria Oreja farà fotos a les persones que ho desitgin. Des de l’organització, s’anima les persones que vulguin a fer-se fotografies palpant-se els pits i publicar-les a les seves xarxes socials, amb el hashtag #Tocateles, en suport a la campanya.

Entre la resta d’activitats, figura la xerrada He tingut càncer, i ara què?”, en què es podrà escoltar el testimoni de mares que han alletat els seus nadons en el procés de tractament de càncer, a més de diverses expertes en el tema. L’acte es farà a l’Equipament Cívic del Delta del Llobregat el dijous, 26 d’octubre, a les 18 h. Es poden consultar la resta d’activitats fent clic aquí.

El càncer de mama, el més freqüent entre les dones a Catalunya

El càncer de mama és el més freqüent entre les dones i el risc de patir-ne augmenta amb l’edat, especialment a partir dels 50 anys. La seva prevenció i detecció precoç és clau, perquè, com més aviat es detecti, més opcions i menys agressives es poden oferir per tractar-lo (cirurgia conservadora en lloc de mastectomia, per exemple). El programa de cribatge, consistent en fer mamografies cada dos anys i adreçat a dones d’entre 50 i 69 anys, augmenta les possibilitats de curació dels càncers detectats precoçment i pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25% i un 35%. Gràcies a la prevenció, en els últims anys, la taxa de mortalitat per càncer de mama ha disminuït a raó d’un 2,6% anual, segons dades de la Generalitat de Catalunya corresponents a l’any 2016.

Es pot consultar més informació de la campanya i descarregar-se els seus materials gràfics i audiovisuals a la secció web de #Tocateles.(Nota de premsa)

Divendres comença L'Esperanzah

Torna l'Esperanzah en la seva edició 9 + 1 i ho fa amb cartelazo, amb més activitats programades que mai i amb un format més familiar i diürn. !!

Amb prop de 60 activitats (xerrades, teatre, vermuts, circ, concerts, paella cooperativa) 15 llocs de restauració, 30 d'artesania i més de 25 entitats al poble dels possibles, del 13 al 15 d'octubre, el Festival Esperanzah torna a Sant Cosme, el barri dels possibles i es reafirma en voler ser una eina per als canvi possibles, un instrument al que ens hem d'apropar per impregnar-nos de l'altre món necessari. !

El festival aprofundeix en la seva aposta familiar, de reflexió i reivindicació, sense renunciar a la seva vessant festiva i a la seva aposta per l'economia solidària. !

Artistes com Txarango, Leo Bassi, Zoo o els pratencs Sittar Green o LaBandaTon Pare, participaran a l’Esperanzah!, que es prepara per rebre a més de 18.000 persones durant els tres dies de festival. !

Durant tres dies, el teatre, les xerrades sobre la situació de les persones refugiades o sobre l’economia social, les paelles cooperatives o les activitats familiars, complementaran el cartell del festival, pel que pasaran persones com Jordi Evole  (periodista), Javier Pacheco (sec Gral CCOO Catalunya), Jordi Via (1r comissionat de l’economia social Ajuntament de Barcelona), Òscar Camps (Proactiva Open Arms), Marina Vilnitzky (Alternativas Economicas), Almudena Barbero (Nzuri Daima) o Josep Pàmies (activista). !

Es presentarà el documental Esperanzah!, dirigit per l’holandesa Leoni Andriessen, que fa un recorregut pels canvis provocats a través d’aquesta aposta cultural al barri deSant Cosme.

Sant Cosme, ha passat de ser un barri estigmatitzat, a ser uns dels punts més actius de l’economia solidària del país. Un Sant Cosme Valley, des del que el festival, aporta reflexions i costruccions col.lectives per l’altre món posible, com Som Connexió, lùnica cooperativa de consumidors de telecomunicacions existent al mòn, que aplega a més de 5000 consumidors a tot l’estat. !

Des de que el Manu Chao va arribar al barri de Sant Cosme a l’any 2008, casi 170.000 persones, més de 300 grups músicals, com activitats de tot tipus, han passat per aquest barri dels posibles creat pel festival Esperanzah. !

Mentre hi hagi Esperanzah, no morirà la flor de la paraula !


Donacions i no entrades! !
 
Per accedir al festival no s’ha de comprar entrada: s’ha de fer una donació de mínim 12 euros.

Són aquestes donacions les que es destinaran íntegrament a projectes, ja que el Festival és autosuficient i es finança amb la venda de begudes i menjar, les col·laboracions, les subvencions públiques i els patrocinis.! !

L’import total de les donacions ajudarà a causes com la de Stop Mare Mortum, Caminando Fronteras, Fundació Vozes, Proactiva Open Arms, el Cor Safari Fundació Nzuri Daima, Dones Rumb a Gaza, Flotilla de la Libertad 2018, Pallasos en Rebeldía, Obra Social Sant Joan de Déu, o Dream Nepal i també es destinarà una part d’aquest diners a projectes locals, de territori, al Prat de Llobregat i del barri de Sant Cosme com les Dones Sàvies de Sant Cosme.! !!

Què trobarem en aquest Esperanzah!17?! !
 
Un any més es reforcen els lligams amb el Festiclown, mostra d’això és l’inici de les activitats el divendres a càrrec del grup colombià Tchyminigagua, que ens portaran de Rua pels carrers delPrat. !

Es projectarà el documental 10 anys d’Esperanzah! a la carpa de Cultura amb Causa. Aquest
documental és un testimoni de la transformacions que s’han generat al barri de Sant Cosme a través de l’aposta del Festival!

La primera nit de concerts ens trobarem grups com l’Hora de Joglar, Balkan Paradise Orchestra i Muyayo Rif. Amenitzats entremig per Gambeat DJ, alternant els dos escenaris que ens acompanyaran els tres dies.! !

Dissabte al matí les activitats començaran a les 11h30 i no acabaran fins passades les 3h de la matinada, i podrem gaudir de diversos tallers, concert a l’hora del vermut amb The Gramophone Allstars BigBand, Festiclown amb Leo Bassi entre altres, xerrades, màgia itinerant a càrrec de Nano Màrquez & The Roker el Mag i Batukada, que donarà pas a la segona nit de concerts amb el grup barceloní Microguagua, ZOO i Ladilla Rusa, amb Gambeat DJ que repetirà com la nit de divendres.! ! I diumenge al matí ens espera Leo Bassi amb la seva Misa Patolica per una economia més solidària, per arrencar l’ultima jornada del Festival, on tornarem a gaudir de concert a l’hora del vermut, amb Vermutti.Coop Muchacho y los Sobrinos, xerrada sobre refugiats amb Jordi Évole,Alguer Miquel, Almudena Barbero i Òscar Camps, Paella Cooperativa, espectacle amb Guillem Albà & la Marabunta, concerts dels Gossos i del cor infantil de la Fundació Vozes, xerrada sobre plantes medicinals amb Josep Pàmies i Dolça Revolta i el punt i final el posaran Txarango, amb un concert a les 18:30h per poder gaudir en família. ! !!

Cultura amb Causa! !
 
El moviment Cultura amb Causa sorgeix de l’Esperanzah! un festival que destina el 100% de la recaptació dels abonaments a projectes socials: des del 2015, s’han destinant més de 200.000 euros de les donacions rebudes per obtenir un abonament , a diferents projectes socials, culturals, ambientals, humanitaris o d’economia soluidaria.! !

L’Esperanzah, és un festival que rep el suport de persones, col.lectius i altres festivals, perquè pensem que la cultura és una eina de transformació social. Per això ens hem unit a través de cultura amb causa: Barnasants, Clownia, Rototom, Festiclown, CanetRock, i Esperanzah.! !

Mentre existeixi l’Esperança!, No morirà la flor de la paraula! !
 
La samarreta del festival, reivindicativa com sempre, aquest any té un significat especial pel nostre 9+1 aniversari, però en el fons, allò que creiem que la fa especial, és el seu missatge, un missatge nascut fa ja gairebé 22 anys a la Selva Lacandona, de la mà del moviment Zapatista.!

Avui més que mai, amb l’únic objectiu que puguem reflexionar, volem tornar a situar amb força aquestes 11 “banderes”, 11 exigències que a ningú haurien fer mal i que haurien de ser tingudes molt en compte per construir l’altre món possible, el món amb el que sempre ha estat compromès l’Esperanzah.! !

Les samarretes es podran comprar al Festival o a través de la pàgina web i amb la compra d’aquesta també s’està ajudant a fer possible el Festival.! !

Som Esperanzah!! !
 
L’Esperanzah! va néixer fa 10 anys amb la intenció de situar al mapa el barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. Un altaveu per explicar al món la tasca que des de les entitats del territori! s’estava i es continua duent a terme conjuntament amb administracions i veïns per tal de transformar aquest barri a través de l’economia social i solidària, per acabar amb l’estigma negativa.! !

Parlar avui en dia de Sant Cosme, és parlar d'un festival amb artistes de primera línia que aplega a més de 15.000 persones. Però també és parlar d'un pessebre vivent que mobilitza a més de 12.000 persones cada desembre, un laboratori d'iniciatives d'economia solidaria innovador (LABESOC) que acompanya entre cinc i vuit projectes cooperatius anuals, i dels que han sorgit empreses d'economia solidaria com per exemple Eticom Som Connexió, la primera cooperativa estatal de telefonia i Internet.! !

Organitzen i impulsen el Festival diferents entitats socials i d’economia solidària. D’una banda GATS, Grups Associats pel Treball Social, cultural, comunitari i ambiental, una entitat del barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, nascuda fa 15 anys amb l’objectiu de transformar la realitat a través de projectes socials, culturals, ambientals i de l’economia solidaria. Per segon any s’hi uneixen Pallasos en Rebeldía, un espai artístic de solidaritat internacional, transformació política ifraternitat entre els pobles que s’expressa a través del clown i les arts del circ. I de l’altra banda Z!ASBL, una entitat sociocultural impulsora del Festival Esperanzah! de Bèlgica que treballa des delmestissatge cultural i les arts per construir un món millor. El resultat final és la unió d’esforçosentre AT2 - Acció Transversal per la transformació social-, La Rue del So, Cultura Activa i amb elsuport de Eticom Som Connexió, la Fundació Cívica Esperanzah, la Xarxa d’Economia Solidària oMés Opcions, entre d’altres.! ! (Nota de premsa)
 

Qué fan al Capri?

Dijous 12, dissabte 13 i diumenge 14.

A les 16:45 hores.

La Lego Ninjago.

Títol original:  The LEGO Ninjago Movie
Direcció: Charlie Bean, Paul Fisher, Bob Logan
Guió:    Bob Logan, Paul Fisher, William Wheeler, Tom Wheeler, Jared Stern, John Whittington (Historia: Hilary Winston, Bob Logan, Paul Fisher, William Wheeler, Tom Wheeler, Dan Hageman, Kevin Hageman)
Gènere:     Animación. Comedia. Aventuras 
Durada:    101 min.

Ninjago ha estat en pau des que els ninjes van derrotar Ronin, però quan un desaparegut senyor de la guerra torna per reclamar la pedra dels elements, els ninjes s'hauran d'aliar amb Sensei, Samurari, dracs i lluitadors per enfrontar-se a bruixots, guerrers fantasma i la lliga dels ninjes silenciosos.


A les 18:45 hores.

La Llamada.

Títol original: La Llamada
Direcció i guió:  Javier Ambrossi, Javier Calvo
Intèrprets: Macarena García, Anna Castillo, Belén Cuesta, Gracia Olayo, Richard Collins-Moore, María Isabel Díaz, Secun de la Rosa, Esti Quesada
Género:     Musical. Comèdia
Duración:     108 min.
Ambientada a Segovia, María i Susana son dues adolescents de 17 anys que es coneixen en un campament d'estiu cristià anomenat "La Brújula" al que hi van des de petites.  A les dues els apassiona el reggaeton i l'electro-llatí, però unes aparicions els hi canviaran la vida.


A les 21:15 hores.

Blade Runner 2049

Títol original: Blade Runner 2049
Direcció: Denis Villeneuve
Guió: Hampton Fancher, Michael Green
Intèrprets: Ryan Gosling, Harrison Ford, Ana de Armas, Jared Leto, Sylvia Hoeks, Robin Wright, Mackenzie Davis, Carla Juri, Lennie James, Dave Bautista, Barkhad Abbi, David Dastmalchian, Hiam Abbass, Edward James Olmos
Gènere: Ciència Ficció
Durada: 152 minuts

Los Angeles està atrapada en un infern climàtic i sembla que s'acosta la seva fi. Un jove blade runner haurà d'intentar trobar el vell Rick Deckard, de qui no se'n sap res, perquè en ell estan les claus per evitar aquest apocalipsi.