Opinió.
Encara se'm fa estrany obrir l'ordinador i no trobar-me amb l'habitual article setmanal d'opinió de l'amic Manuel Dobaño, que ha decidit agafar un descans per donar embranzida al seu segón llibre, que d'altra banda tots estem deistjant llegir.
Com que a aquesta redacció "som els que som" o sigui "cuatro y el cabo", no em queda més remei que assumir la difícil tasca de substituïr al mestre Dobaño en la confecció d'una columna d'opinió setmanal.
No es fàcil enfrontar-se al full en blanc i començar a escriure, primer perque soc conscient que difícilment arribarè al nivell de la persona substutida, tan de bó sigui per poc temps, i segón perque la opinió no es el meu fort.
Com a periodista, m'agrada la investigació, anar darrera de la notícia,furgar als camps prohibits, allà a on els que manen o aspiren a manar no els agrada que ningú s'apropi.
Però com que cal escriure em centrarè en reflexionar sobre una de les notícies que hem viscut a la última setmana i algunes de les seves derivades com es la baixada a tercera divisió de l'AE Prat.
La primera reflexió que em mereix aquest descens es la importància que cada vegada més tenen els diners al nostre mon i en especial al de l'esport. L'AE Prat es un club amb prou pressupost per a ser equip de tercera, pero amb els calerons justets per a jugar a la Segona B, de fet es l'equip amb menys pressupost d'aquesta categoria a Catalunya i això vulguis o no s'acaba notant als jugadors que pots fitxar tant en número com en qualitat. Aquest cap de setmana ha estat molt indicatiu el fet que Pedro Dólera hagi hagut de comptar amb un mínim de quatre jugadors del juvenil per a completar la convocatòria contra el Llagostera, tot plegat degut al número de baixes per sanció i lesions que deixava la banqueta pratenca sota mínims.
Una altra notícia que anava lligada a l'equip de fútbol pratenc, ha estat la despedida de Toni Texeira, el pratenc, porter i capità indiscutible del club ,deixa la disciplina de l'AE Prat desprès de dotze anys a l'entitat i quatre-cents partits disputats. Texeira no marxa perque tingui una oferta millor, que segur que la tindrà, si no perque considera que ha arribat el moment de canviar. El guardameta local s'ha convertit en un referent de l'equip i seria impossible explicar l'història del club als últims temps sense fer referència al seu capità. El trobarem a faltar.
Un altre habitual dels partits pratencs, però aquest desde les ones, José David Muñoz, també deixarà de retransmetre els partits del primer equip del fútbol pratenc. A Muñoz que s'ha convertit en una icona de la comunicació a la nostra ciutat se li acumulava la feina i s'ha estimat més deixar de radiar els partits de l'AE Prat. Desprès de quinze anys de feina ben feta, els pratencs associem tant la seva veu amb els partits de futbol del cap de setmana que no serà fàcil substituïr-lo.
Total que marxen els millors i ens quedem, al menys al meu cas, els "del monton", així que setmana a setmana els anirè explicant la meva visió d'allò que succeeix.(JAC)
No hay comentarios:
Publicar un comentario