Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

lunes, 6 de marzo de 2017

Els vehicles mes contaminants no podran circular pel Prat desde 2019

Els vehicles més contaminants tindran prohibida la circulació pel Prat  i altres 39 municipis de l'àrea metropolitana de dilluns a divendres a partir de l'1 gener de 2019 independentment de l'estat de l'aire, si bé aquesta restricció es començarà a aplicar des de l'1 de desembre d'aquest any solament en episodis de contaminació, que es produeixen de tres a cinc dies anuals.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; la tinenta d’alcaldia d’Ecologia,
Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda, i el diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, han presentat avui els acords assolits en la Cimera de la Qualitat de l’Aire a la conurbació de Barcelona, celebrada avui al Palau de Pedralbes.
L’acte ha aplegat representants d’administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona. Concretament, hi ha assistit el conseller de Salut, Antoni Comín; el conseller d’Interior, Jordi Jané; i representants d’una setantena de municipis de la conurbació de Barcelona, així com l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).
Es tracta del primer gran compromís comú de les diverses administracions, i envers la ciutadania, al voltant d’uns objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi ambient. Josep Rull ha posat en valor el full de ruta acordat, remarcant que “el que és molt important és un intangible que hem estat capaços de conrear, que és la confiança i la complicitat de totes les administracions públiques. Això que fem avui és molt potent perquè ho fem junts, perquè amb les decisions coordinades tenim molta capacitat de transformar de veritat la qualitat de vida de la gent, que és el darrer objectiu que ens plantegem”. Per al conseller, la diferència amb el que s’ha estat fent fins aquest moment és que “ara ja tenim calendari cert, actuacions concretes i raonables. Hem detectat un nivell molt alt de complicitat i compromís per part de tots els actors, els de dins de la zona 40 i els de fora”.
En aquest sentit, els esforços que s’han dut a terme per reduir les emissions contaminants en els últims anys han portat a la millora de la qualitat de l’aire per a les partícules en suspensió (PM10), però no han aconseguit la reducció esperada dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2). Per tal de fer més eficients les mesures a adoptar, les diverses administracions implicades coincideixen en la necessitat de millorar la coordinació entre elles i actuar de manera més consensuada.
L’acord afecta l’Àmbit-40, que són els municipis declarats “Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric”. L’integren El Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.
A més d’aquests, s’impliquen en aquest acord municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40, que es comprometen a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania,  en tant que són generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. Concretament són: Abrera, Alella, Begues, Caldes de Montbui, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Masnou, Esparraguera, Igualada, la Palma de Cervelló, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montgat, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Sentmenat, Sitges, Teià, Tiana, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt.
En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, Garraf).
Restriccions al trànsit a partir del desembre
L’objectiu de les parts és treballar conjuntament per aconseguir la reducció d’un 30% de les emissions associades al trànsit viari en el termini de 15 anys, per tal d’assolir gradualment els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Com a mínim, un 10% d’aquestes emissions es reduiran els propers 5 anys i així progressivament fins arribar al 30% pactat.
A les àrees on es detecten actualment superacions dels nivells de qualitat de l’aire s’accelerarà l’adopció de mesures locals més intensives per tal de poder assolir els nivells fixats per la Unió Europea abans de desembre de 2020.
Per això, s’ha acordat la restricció de circulació en l’Àmbit-40 per als vehicles més contaminants. Concretament,  a partir del proper 1 de desembre, en situacions d’episodi ambiental declarat per la Generalitat, no podran circular en aquest àmbit les furgonetes i turismes anteriors a la categoria Euro 1. Es tracta de les furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre del 1994  i els turismes matriculats abans de l’1 de gener del 1997. A la Zona de Baixes Emissions Urbanes intrarondes aquesta mesura serà extensiva a tots els turismes i furgonetes que no han rebut l’etiqueta de la DGT. Les restriccions seran revisades anualment.
Progressivament, aquestes limitacions de circulació s’aniran estenent, mitjançant la creació d’una zona de baixes emissions. A partir de l’1 de gener de 2019 la restricció en l’Àmbit-40  per a furgonetes i turismes anteriors a Euro 1 serà efectiva de dilluns a divendres. Cada municipi podrà aplicar restriccions més estrictes en funció de les seves necessitats, mitjançant la implantació de zones urbanes d’atmosfera protegida a l’interior de les ciutats i d’una zona de baixes emissions urbanes a l’interior de les rondes de Barcelona i d’una zona metropolitana de baixes emissions. En l’Àmbit-40, aquestes restriccions afectaran 106.018 turismes (un 7% respecte el total del parc mòbil) i 22.049 furgonetes (un 16% respecte el total).
Abans de l’1 de juliol de 2017 s’aprovarà un protocol per detallar les accions a realitzar per cadascuna de les administracions en cada nivell d’alerta, els mecanismes d’activació de les mesures de reforç del transport públic, la implantació d’un títol de transport específic per captar nous viatgers en episodis ambientals per part de l’ATM, i els canals de comunicació i coordinació de les institucions.
La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz,  ha puntualitzat que “els ciutadans de Barcelona ens han dit clarament a les enquestes que volen que lluitem contra la contaminació atmosfèrica, perquè és un problema de salut de primer ordre”. És per això que “el novembre vam plantejar 58 mesures contra la contaminació i avui celebrem que totes les administracions implicades fem un front comú per afrontar la problemàtica".
El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda "acollim amb satisfacció aquesta cimera i els consens de les administracions del territori,  que  permetrà donar força i ampliar l’àmbit de les mesures que des de fa mesos estem treballant des de l'AMB per millorar la qualitat de l'aire i la nostra salut" ha exposat, recordant el programa de 46 milions d'euros que va aprovar per unanimitat l’organisme el passat 31 de gener. Poveda també ha recordat les reivindicacions cap a l’Estat: "El govern espanyol té molts deures a fer en finançament, modificació de regulació i infraestructures".
Finalment, el diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, ha manifestat el paper de la institució en el suport ambiental als municipis de la conurbació barcelonina, assegurant: “Hem realitzat plans de qualitat ambiental en 17 municipis del Vallès i cinc metropolitans majors de 100.000 habitants, amb el compromís de treballar amb tots els municipis per fer seguiment i controls de la qualitat de l’aire. Des de la Diputació de Barcelona treballem per aconseguir criteris i accions entre tots els ajuntaments de la conurbació barcelonina, especialment entre els municipis metropolitans i els que configuren la segona corona metropolitana”.
Fomentar l’ús del transport públic
Les administracions es comprometen a informar i sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de modificar els hàbits de mobilitat per a la disminució de les emissions i la millora la qualitat de l’aire, amb l’objectiu de preservar la salut de les persones i el medi.
Especialment en cas d’episodi ambiental, es recomanarà la disminució dels desplaçaments no obligats, evitar les hores punta i apostar pel transport públic enfront del vehicle privat.
Per tal de contribuir a disminuir la congestió del transport públic a les hores puntes, la Generalitat es compromet a facilitar, en la mesura del possible, la flexibilitat horària del seu personal durant els episodis ambientals.
Renovació del parc de vehicles
S’incentivarà la renovació del parc de vehicles amb ajuts i bonificacions en els peatges, per substituir-los progressivament per vehicles de baixes emissions, es promourà el canvi de flotes en les administracions públiques, i la creació de punts de recàrrega d’elèctrics, entre d’altres.
Transport públic gratuït amb la Targeta Verda Metropolitana
Es crearà una Targeta verda metropolitana que donarà dret a 3 anys de transport públic gratuït per a tots els serveis de transport de l’ATM. Se’n podran beneficiar aquelles persones de l'AMB que donin de baixa i desballestin un vehicle lleuger dièsel fins a Euro 3 (fabricats abans de 2005), o benzina o gas fins a Euro 1 (fabricats abans de 1996) i motos tipus pre-Euro o Euro 1, i que no adquireixin cap vehicle nou durant la vigència de tres anys de la Targeta Verda. Els municipis de l’Àmbit-40 que no siguin beneficiaris de la Targeta Verda Metropolitana es podran afegir a la nova tarificació social i ambiental. 
Noves línies d’actuació
La Generalitat de Catalunya, l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona estudiaran la implantació d’un possible peatge per congestió en Àmbit-40 en el marc del procés de revisió i implantació d’un nou model de finançament de les vies d’alta capacitat de Catalunya que ha posat en marxa la Generalitat de Catalunya, amb la previsió de disposar de conclusions per a la tardor de 2017. També estudiaran la implantació d’un recàrrec sobre el preu dels carburants per finançar la millora de la tarifa dels transports públics, i el disseny d’un nou model tarifari quilomètric i un nou model de pagament per ús que ha de substituir els 88 títols.
A més, la Generalitat dóna suport a la inclusió dels 36 municipis de l'AMB a la corona 1 d'acord amb la llei de creació de l'AMB. Per tal d’abordar la implantació, es crearà un grup de treball entre l’AMB i la Generalitat de Catalunya per estudiar-ne les repercussions tècniques. Aquest grup de treball n’analitzarà la sostenibilitat econòmica i la disponibilitat tecnològica per tal de poder posar-hi calendari. Una vegada analitzat, es presentarà conjuntament entre l’AMB i la Generalitat, amb la previsió de conclusions per a la primavera de 2017 i desplegament de l’actuació a partir de 2018.
Finalment, es crearà un òrgan de coordinació per analitzar l’impacte de la contaminació de l’aire sobre la salut, que es reunirà anualment, i un òrgan de coordinació per al seguiment de les conclusions adoptades en l’acord que avui se subscriu, integrat per tots els agents implicats.
Plans de millora de la qualitat de l’aire
El Govern va aprovar el setembre de 2014 un Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire que detalla un seguit d’actuacions en tots els sectors, especialment en la mobilitat, en l’Àmbit-40. També les administracions locals, en el marc de les seves competències, han implementat estratègies en aquest sentit, com per exemple el Pla de millora de qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018, el Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els plans de millora de la qualitat de l’aire elaborats pels municipis de més de 100.000 habitants de la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèrica, o el Pla supramunicipal d’acció per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Oriental, que comprèn 17 municipis.

No hay comentarios: