Si Jean Baptiste Grenouille, el protagoniste del celebrat llibre El Perfum, es pasés per la nostra ciutat, es ben segur que podria complementar el seu arxiu mental d'olors amb les
diferents flaires que habitualment podem percebre els pratencs, lamentablement cap d'aquestes podem dir que sigui agradable.
Si, la setmana passada, una fuita d'oli tèrmic d'un dipòsit de l'empresa Plastiverd, va causar una forta olor que ràpidament es va estendre per arreu, especialment pel barri de Sant Jordi. Afortundament la fuita no era tóxica, tot i que la forta i molesta pudor va fer que es recomanès als tres centre educatius que hi han a la Avinguda Remolar que els infants no sortissin al pati.
El Prat desde fa anys s'havia distingit per la seva olor característica que li donava una impronta especial i que feia només aplicant tècniques olfactives endevinar quan s'entrava al terme municipal. Amb el tancament de La Seda de Barcelona, aquesta fetor va desaparèixer.
Però els pratencs estem lluny de lliurar-nos de les flaires industrials que ens impregnen i es que, si alguna cosa té viure a una ciutat amb tantes fàbriques com la nostra es que aquestes emanen les seves olors a la atmòsfera que, s'encarrega de repartir-la per la seva zona d'influència.
I val a dir que no tots aquests aromes son tan agradables com els que desprèn Lluch Essènce, que produeix concentrats de perfums i que fà molt agradable circular pels voltants. Hi han d'altres com la Damm que de tant en tant reparteixen una considerable fortor de civada.
Però com els potablaves no som egoistes ocasionalment exportem les nostres flaires cap a fora. Va ser el 18 i 19 de novembre de l'any passat quan en zones com Sants o Les Corts de Barcelona o L'Hospitalet, Cornellà i Esplugues van notar una forta pudor a formatge podrit, que inicialment es va atribuïr a l'abonament d'un camp del Parc Agrari, i aquí va fer fortuna la frase Tejedor que va afirmar que "sempre s'havia cultivat amb caca", amb respecte a aquest episodi de fortor, l'alcalde va afirmar que "La meva preocupació pel tema de les males olors és exactament zero".
"La història del fem és la història de la Humanitat: els pagesos sempre
han conreat amb caca, sigui purins, sigui de vaca, sigui de cavall", afegint que "el resultat són enciams, bledes, carxofes
de magnífica qualitat".
Finalment tècnics de la Generalitat van descartar que aquestes olors provinguessin del Parc Agrari i van ser investigadors de la UPC els que van determinar que la pudor que es va tornar a reproduïr el passat mes d'abril provenia de la neteja de la depuradora del Baix Llobregat.
Salvador Llibre, a qui es va acusar inicialment de la exportació aromàtica, es va passar tot el dimecres
abonant les seves terres amb 108 tones de fem arribades en quatre
camions des d'una planta de compostatge de Centelles el dimarts a la
tarda. Aquest mateix dia ja va començar a usar-ho i durant el dimecres
va utilitzar la resta, com sol fer cada tres anys. “Feia mala olor a Barcelona i a algú se li va ocórrer dir que podria ser
el Parc Agrari, van venir aquí, em van trobar a mi tirant fem i ja me
l'he carregat”, deia.
El cert es que les administracions s'han d'afanyar continuament a donar explicacions sobre les flaires que envaeixin el Prat. Va ser també el mes d'abril d'aquest any quan l'Ajuntament del Prat es va veure obligat a emetre una nota a la que informava que la olor a amoniac que es percebia no era tòxica i que, conjuntament amb la Generalitat, s'estava investigant .
Probablement els pratencs ens haurem d'acostumar als perfums que periòdicament es distribueixen per la ciutat i també es possible que la explicació als mateixos sigui el que va dir el nostre Alcalde quan parlava de com s'ha cultivat sempre, i es que el nostre model productiu que combina agricultura i industria, de tant en tant ens recorda que el progrés no es neutre per l'atmòsfera ni per les nostres pituitaries que perceben les diferents olors que imprimeixen caràcter a la nostra ciutat. La ciutat de les olors.