Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

miércoles, 1 de junio de 2016

Simulacre general d'accident a l'Aeroport

L'Aeroport del Prat, seguint el programa establert en el seu Pla d'Emergències Aeronàutiques, va realitzar el passat dia 31 de maig un simulacre general d'accident d'aeronau organitzat per AENA i Protecció Civil de la Generalitat amb l'objectiu d'avaluar els procediments d’actuació i coordinació establerts.

 L’exercici ha permès analitzar l’eficàcia dels mateixos i el grau de coneixement i integració de tots els col·lectius i organismes implicats en l’atenció d’una emergència aeronàutica a Catalunya. El Pla d'Autoprotecció de l'aeroport, integrat en el Pla Especial per a Emergències Aeronàutiques a Catalunya l'AEROCAT, s'elabora per minimitzar les conseqüències que es poden donar en cas d'accident aeri.

El seu objectiu se centra en dos apartats: la protecció de les persones i béns que es puguin veure implicats i, d'altra banda, la mínima afectació de l'operativa aeroportuària. Amb aquest exercici l'Aeroport del Prat compleix la normativa de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) respecte la planificació de les emergències als aeroports, segons la qual s'han de realitzar periòdicament simulacres generals d'accidents d'avions de passatgers a les seves instal·lacions.

El simulacre, organitzat per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) i AENA , ha comptat amb la col·laboració de la Delegación del Gobierno a Catalunya i hi han participat l’Aeroport del Prat, Protecció Civil de la Generalitat, Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Policia Local i Protecció Civil del Prat de Llobregat (amb 6 efectius), Institut de Medicina Legal de Catalunya, Creu Roja, TF d’emergències 112 de Catalunya, i Col·legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya, Cuerpo Nacional de Policía i Guardia Civil. En total hi han intervingut prop de 400 persones entre intervinents, observadors i figurants.

L'exercici ha simulat la col·lisió d’un avió model Airbus 319 amb 49 passatgers i 6 tripulants que ha perdut el tren d’aterratge en tocar terra, perdent combustible i provocant un incendi. La torre de control, en detectar l'accident, ha activat l'alarma i s'han iniciat les actuacions contemplades en el Pla d'Autoprotecció. El Centre de Gestió Aeroportuària (CGA) ha trucat al TF d’Emergències 112 de Catalunya i al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT de la Direcció General de Protecció Civil. S’ha constituït llavors el Lloc de Comandament Avançat (PMA), situat a la zona de l'accident i dirigit per l'Executiu de Servei de l'Aeroport del Prat, del qual han format part representants dels mitjans operatius d'Aena Aeropuertos. La direcció de les operacions ha passat a Bombers de la Generalitat quan han arribat al lloc de l’accident. El PMA s’ha integrat llavors en el Centre de Comandament Avançat (CCA) junt amb els representants de la Direcció General de Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, SEM, Guàrdia Civil i Cuerpo Nacional de Policía. 

Dins de l’aeroport s’ha constituït la sala de crisi, dirigida per la directora de l'Aeroport  i el Lloc de Comandament Principal (PMP), amb el cap de sala del Centre de Gestió Aeroportuària (CGA) al capdavant. A la sala de crisi hi havia representats els diferents departaments d'Aena Aeropuertos, Navegació Aèria, la companyia aèria afectada, el seu agent handling, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra. També hi ha participat la Delegació del Govern a Catalunya i Protecció Civil de l'Estat. 

Paral·lelament, Protecció Civil de la Generalitat ha activat el Pla AEROCAT. A través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, Protecció Civil ha mantingut contacte amb el Centre de Comandament Avançat, amb la sala de crisi de l’Aeroport del Prat i amb tots els centres de gestió involucrats en el pla als efectes de màxima coordinació.

Els bombers de l'aeroport han estat els primers en arribar al lloc de l'accident. Els caps de dotació han determinat l'àrea d'intervenció i han començat les tasques d'extinció i d'atenció als ferits. Immediatament s’han incorporat els Bombers de la Generalitat des dels parcs veïns. Han posat en funcionament el PAGI (Pla d'Actuació del Grup d'Intervenció) amb l'activació d'un total de 25 bombers i 11 dotacions en primera sortida: 4 vehicles de comandament, l’autoescala, el punt de trànsit i 5 camions d’aigua. Els efectius han treballat en les tasques d’extinció de l’aeronau accidentada, així com també en les tasques de salvament de les persones ferides dins i fora de l’aeronau, a qui han evacuat de la zona calenta a l’Àrea Sanitària per ser ateses pels serveis sanitaris. El Cos dels Mossos d’Esquadra ha participat amb 32 agents, 12 d’ells procedents de l’ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius) i la resta (20), procedents de seguretat ciutadana, trànsit i investigació, i s’han integrat entre d’altres punts a la sala d’afectats i sala de familiars i, junt amb la Policia Local del Prat de Llobregat, han fet els controls d’accessos dels vehicles d’emergències.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha desplaçat al lloc de l’incident, en primer moment, dues ambulàncies de Suport Vital Avançat (SVA) amb un metge, un infermer i un tècnic en emergències sanitàries (TES) a cadascuna, 4 ambulàncies de Suport Vital Bàsic (SVB) amb dos TES, un Vehicle d’Intervenció Ràpida amb un metge i un TES i un vehicle de comandament. En segona instància, i un cop feta la valoració de la situació, s’han enviat 3 unitats de SVA, una d’elles integrada per un metge, un infermer i un TES, i les altres dues per un infermer i un TES, 2 unitats de SVB amb 2 TES, així com 2 psicòlegs i un comandament. Un cop feta la recepció dels ferits se’ls ha avaluat i estabilitzat per a procedir al trasllat a l’hospital de destí més adient segons la seva patologia. En aquest simulacre hi han participat un total de 31 professionals del SEM.

L'Executiu de Servei de l'aeroport ha accedit al lloc de l'accident, ha establert el Lloc de Comandament Avançat (PMA) en una zona segura i ha informat CECOPS perquè ho comuniqués als efectius que havien d'arribar. Al mateix temps que al Centre de Gestió Aeroportuària s’ha constituït el Lloc de Comandament Principal (PMP), la directora de l'aeroport s'ha incorporat a la Sala de Crisi establerta a la T1. Des d’allà s’ha supervisat l’evolució de l’emergència i l'activació de les sales d'afectats i familiars, ubicades a la T2 (bloc tècnic) ja que és la terminal des d’on opera la companyia de l’aeronau accidentada.

Personal d'Aena Aeropuertos, de la companyia aèria, del seu agent de handling, Mossos d’Esquadra, Guardia Civil i Policia Nacional, s'han encarregat del funcionament d'aquestes sales. Protecció Civil de la Generalitat en contacte amb l’Aeroport i amb el Centre de Comandament Avançat ha fet el seguiment de les actuacions d’atenció als afectats i familiars. Ha enviat metges i psicòlegs del SEM i Creu Roja a les sales d'afectats i familiars on s’ha prestat atenció mèdica i psicològica a les víctimes de l'accident i als familiars que els estaven esperant o que s’havien desplaçat a l'aeroport. El Grup Logístic, liderat per Protecció Civil de la Generalitat, ha participat a l’exercici amb tècnics de la DGPC, Col·legi Oficial de Treballadors Socials i efectius de Creu Roja.

Al simulacre hi ha participat també el grup Judicial i de Medicina Legal i Forense, format per sis metges forenses de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) i efectius de la Policia Científica del Cos Nacional de Policia i Guardia Civil. S’han practicat els aixecaments dels cadàvers per constatar el diagnòstic de mort, la data de la mort, l’examen de cossos i restes, i l’obtenció de mostres biològiques. S’han documentat in situ totes les mostres i de manera normalitzada les restes i cossos, descrivint tots els detalls, ferides i trets identificadors (cicatrius, tatuatges...) de cadascun d’ells.
A més, hi han participat 90 figurants, entre ells estudiants de Tècnic d’Emergències Sanitàries (TES) a l’IES Alexandre Satorras de Mataró i a l’IES Les Vinyes de Santa Coloma de Gramenet. Alumnes del Cicle formatiu de Caracterització de l’IES Salvador Seguí de Barcelona, amb un professor, han maquillat els ferits de l’accident. Tal com estava previst, l'exercici del simulacre no ha afectat l'operativitat diària de l'Aeroport.

No hay comentarios: