Els veïns i transeunts del carrer Doctor Soler i Torrent i de la Plaça de L'esglèsia van veient aliviats com finalitzen les obres que durant uns mesos han possat dificultats a la mobilitat. Sí saben que es per bé, però quin descans quans veus que arriba la fi.
lunes, 10 de agosto de 2015
Passeig per la llera del Llobregat
A l'estiu ve de gust un passeig per la llera del riu que aporta el cognom al nostre poble, es just el que ha fet el nostre reporter gràfic Aurelio Poyato, qui càmara en ristre ha aprofitat per fer aquestes fotografies que els oferim.
L'Enderroc de la paperera
OPINIÓ.
Durant els últims dies hem vist com queia a terra un dels últims vestigis del passat industrial de la nostra població, La Paperera; la primera gran empresa que es va instalar a la nostra població, entre el 1917 i el 1922 i pràcticament l'última que s'ha enderrocat.
Aquesta fàbrica ocupava un terreny de 100.000 metres quadrats i era un patrimoni molt llaminer pels promotors inmobiliaris , inversors i altres experts en el rendiment particular a curt termini i descapitalització col·lectiva de les generacions esdevenidores.
La senzilla menció del volum de metres quadrats en joc fa entendre que estem parlant de importants capitals econòmics i del difícil que resulta per a l'administració impedir aquests expolis col·lectius , màxim a l'entorn polític i jurídic al que vivim al que, sembla que el lliure mercat ha de primar per sobre de qualsevol altre interès. Els sempre ben pagats ideòlegs del liberalisme ens han fet associar llibre mercat amb llibertat el que es tant , i perdonin les comparacions, com associar la matança d'un porc amb el compliment de la funció per la qual havia nascut, es a dir una gran mentida.
Seria per tant injust imputar exclusivament al consistori la responsabilitat de no haver impedit l'enderroc de la paperera, crec que aquesta lluita pel manteniment del patrimoni industrial hauria de tenir com a mínim un abast autonòmic, però també es veritat que poc o res hem vist fer al nostres representants municipals per impedir els últims enderrocs de fàbriques, màsies i altres vestigis del nostre passat que s'han produït als últims anys.
No deixa de sorprende que un equip de govern que tant beligerant ,i amb encert, s'ha mostrat contra determinades agressions ecològiques que es cernien sobre el nostre municipi o que es va possicionar amb duressa contra Eurovegues, enfrontant-se a un dels grans magnats del capitalisme mundials, poc o res estigui fent per a evitar la descapitalització cultural que aquests enderrocs suposen.
Potser, La Seda, la Paperera, Les massies, alguna d'ella no dic totes, podien haver-se convertit en un múseo del nostre passat recent, al igual que succeeix a altres poblacions on els han transmutat en font de coneixement i de riquessa amb la seva explotació turística, perque cal insistir que hi ha quelcom més que la riquessa a curt termini.
Aquets lamentables fets possem de manifest que al marge d'eslogans, fotografies i cartells, a la nostra ciutat no existeix una autèntica política de conservació del patrimoni històric, basta veure el que s'ha fet a Les Cases d'En Puig o L'Excorxador.
Insisteixo en que no es pot imputar tota la responsabilitat al consistori, crec que ni tan sols una gran part d'ella, però no puc deixar de pensar que a diferència d'altres ocasions, en aquesta ha faltat iniciativa política.
Es probable que estigui escribint aquestes línies desde la tristessa que la pèrdua de la paperera em produeix i la meva opinió no hi sigui gaire objectiva, prego que si es així em disculpin aquest alleujament emocional. JAC.
Es probable que estigui escribint aquestes línies desde la tristessa que la pèrdua de la paperera em produeix i la meva opinió no hi sigui gaire objectiva, prego que si es així em disculpin aquest alleujament emocional. JAC.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)