Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

miércoles, 11 de septiembre de 2013

Creixen en un 9,5% els passatgers intercontinentals de l’Aeroport de El Prat

El Prat és l’aeroport que ha registrat el major número de passatgers de tota la xarxa d’Aena a l’agost.
  Més de 331.000 persones van realitzar connexions de llarg radi el passat mes d’agost, amb un augment en el número d’operacions del 8,1%.
  També van augmentar els viatgers internacionals (12,95%) i els de la Unió Europea (3,75%).
  L’aeròdrom pratenc va registrar més de 3,9 milions de viatgers, xifra que suposa un nou rècord de passatgers en un mes.

L'Aeroport de El Prat va tancar el mes d'agost amb un nou increment en el número de passatgers intercontinentals. Un 9,5% més d’usuaris van realitzar connexions de llarg radi durant aquest mes, amb un augment del 8,1% en les operacions que uneixen Barcelona a més de 30 destins transoceànics. 331.578 van ser els usuaris totals, mentre que en l’acumulat de l’any sumen ja 1.841.583 passatgers, el que suposa un augment del 10,6% respecte el 2012.
Barcelona-el Prat és l’aeroport que ha registrat el major número de passatgers de tota la xarxa d’Aena durant el mes d’agost.
Desglossant les dades per destinacions, Nova York i Tel Aviv són les ciutats més sol·licitades en aquest context. No obstant, en quant a increments, destaca l’augment de passatgers de la ruta a Doha operada per Qatar Airways que va créixer en un 57,7% respecte a l’any passat.
L’augment del 15,3% en la ruta que Emirates té a Dubai és una altra de les claus d’aquest creixement, que actualment manté un vol diari entre ambdues ciutats. La consolidació de la seva aposta per la ciutat comtal arribarà a partir de l’1 de febrer de 2014 quan cobreixi la ruta amb l’avió més gran del món, l’A-380.
Les connexions a Buenos Aires de la ma d’Aerolínias Argentinas o a Maiami per part d’American Airlines, així com algunes destinacions del nord d’África, són altres de les rutes que van registrar un increment del nombre d'usuaris.
Segueixen creixent els passatgers internacionals
La xifra total de passatgers internacionals no UE també va créixer el mes passat, registrant 871.259 usuaris d'aquest tipus, un 12,95% més que l'agost de 2012. En el que portem d'any, el total de viatgers internacionals també és positiu: 4.502.722, dada que suposa un increment del 13,38%.
Finalment, cal destacar l'augment de passatgers de la Unió Europea, que a l'agost van ser 2.060.336, és a dir, un 3,75% més que en el mateix mes de 2012. Des que va començar l'any, 12.444.301 viatgers han passat per les instal·lacions barcelonines, un 1,79% més que l'any passat .
Nou rècord de passatgers en un mes
L'Aeroport de El Prat ha tornat a batre el rècord de passatgers mensuals. Mai abans l'aeròdrom català havia registrat una xifra tan alta en un únic mes: 3.905.840 usuaris, un 0,8% més que en el mateix període de 2012. Tanmateix, l'acumulat de l'any és d'un 1 % negatiu, amb 23.874.916 viatgers.
Pel que fa a moviments d'aeronaus, a l'agost es van realitzar 27.513, un 2,5% menys que en el mateix mes de l'any passat. En el que portem de 2013, la xifra de vols també és negativa: s'han operat 187.643 enlairaments i aterratges, un 5,4% menys.

Avería en la línea 65

Un autobús de la línea 65, se ha averiado entre Ronda de Llevant, i Parc Fluvial, los usuarios han tenido que ser recogidos por otra autobús de TMB.

Parlem de...


Parlem d'identitats. Des de l'any 1906 arribarien les primeres germanes carmelites descalces al Prat per tenir cura dels malalts a domicili. El mossèn pratenc d’aquesta època de nom Antoni Martí i Piñol va fer els tràmits per a la seva instal·lació al municipi. En un primer moment van allotjar-se a la rectoria i posteriorment en una casa del carrer Martí i Julià, per definitivament adquirir les cases noves del carrer Jaume Casanovas núm. 60. A part de tenir cura dels malalts, començaren la tasca educadora fins avui dia a l'Escola Mare de Déu del Carme.(Lannarie Prat)

Foto: Parlem d'identitats. Des de l'any 1906 arribarien les primeres germanes carmelites descalces al Prat per tenir cura dels malalts a domicili. El mossèn pratenc d’aquesta època de nom Antoni Martí i Piñol va fer els tràmits per a la seva instal·lació al municipi. En un primer moment van allotjar-se a la rectoria i posteriorment en una casa del carrer Martí i Julià, per definitivament adquirir les cases noves del carrer Jaume Casanovas núm. 60. A part de tenir cura dels malalts, començaren la tasca educadora fins avui dia a l'Escola Mare de Déu del Carme.

Tres detinguts in fraganti a Barcelona quan acabaven d'atracar una entitat bancària

imatge de les càmeres de seguretat del banc
Els Mossos van recuperar els 2.250 € que havien sostret i els van retornar a l’entitat bancària.
Un dels atracadors es un pratenc amb antecedents policials.
 Dos dels tres detinguts han ingressat a presó.
Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra de la comissaria de Gràcia van detenir in fraganti el passat 6 de setembre tres homes com a presumptes autors d’un atracament a una caixa d’estalvis del barri de Gràcia de Barcelona. Els detinguts, tots tres de nacionalitat espanyola, són:
-Un home de 57 anys i veí de Sant Esteve Sesrovires, amb vuit antecedents policials
-Un home de 43 anys i veí d’Hospitalet de Llobregat, amb 35 antecedents policials
-Un home de 43 anys i veí del Prat de Llobregat, amb dos antecedents policials
Els fets van passar pels volts de les 14:00 hores del passat divendres 6 de setembre quan dos homes van irrompre en una caixa d’estalvis. Un d’ells portava un casc de motocicleta i duia una pistola simulada i l’altre portava una perruca i un ganivet de cuina de grans dimensions.
Un cop a l’interior, van intimidar els treballadors perquè els donessin els diners. Un dels responsables de l’oficina va acompanyar un dels atracadors a la zona on hi havia la caixa de seguretat, mentre un dels lladres li esgrimia la pistola. Després d’obtenir unes bosses que contenien monedes per valor de 2.250 €, els dos homes van intentar fugir amb el botí cap a un carrer proper, on un altre home els esperava dins d’una furgoneta.
Quan els dos homes sortien de l’entitat bancària, van ser interceptats per una patrulla de la comissaria de Gràcia, que havia estat alertada de l’incident per la Sala Regional de Coordinació. Un d’ells va ser detingut en el moment que sortia de l’entitat amb una motxilla negra que contenia els diners sostrets i l’altre, que havia sortit corrents en veure la patrulla policial, va ser seguit per un agent que en va neutralitzar la fugida, després que hagués tirat el ganivet que portava.
Després de diverses gestions d’indagació, els policies van tenir coneixement que el tercer atracador estava en un carrer proper amb una furgoneta esperant els altres dos lladres. Una patrulla s’hi va adreçar i el van detenir.
Els policies van intervenir, a banda dels diners, els següents objectes: una motxilla, un passamuntanyes, dos guants de làtex, unes ulleres de sol, una perruca, una ganivet de cuina de 23 cm de fulla, un casc de motocicleta i una pistola simulada semiautomàtica.
La Unitat Central d’Atracaments de l’Àrea Central de Patrimoni es va encarregar de la instrucció del cas i va passar els detinguts a disposició judicial.
El jutge va decretar l’ingrés a presó per dos dels detinguts i la llibertat amb càrrecs  pel tercer integrant del robatori.

Pistola que portaven els atracadors
Ganivet que portaven els atracadors.

El Prat guanya al Reus por 1 a 2

El Prat va batre al Reus per dos gols a un , en un partit al que  l'únic gol dels roig i negres ha estat en propia porta del Prat.
Es la primera victória dels de vacas i te especial transcendència per que es fora de casa ,mentre que el Reus dels tres partits que portem de temporada no ha guanyat en cap ocasió.
El partit ha començat amb un Prat disposat a sorprendre el Reus. Els barcelonins es trobaven còmodes al camp, gaudint de més ocasions, com la de Kante, al quart d'hora, que ha enviat la pilota fora per poc. El Reus, però, ho intentava cada vegada que tenia la possessió i ,mica en mica, ha anat agafant el control del joc. L'ocasió més clara dels roig-i-negres l'ha creada Borja que, amb un xut llunyà, ha enviat la pilota prop de l'escaire de la porteria del Prat. La rèplica pratenca ha arribat al següent minut, quan el pal ha salvat el primer gol del partit després d'un xut de falta des de la frontal de Fran Bea. Tot i que tots dos equips han gaudit d'alguna oportunitat per marcar, s'ha arribat al descans amb el 0 a 0 inicial.
A l'inici de la represa, el Prat ha obert el marcador. Al minut 4 Fran Bea ha sorprès a un avançat Àngel amb un xut des d'uns 30 metres, que ha acabat convertint-se amb el 0 a 1. Més que mai tocava buscar el gol. En una d'aquestes jugades, la parròquia roig-i-negre ha demanat penal per una falta sobre Xavi Marquès, però l'àrbitre ha considerat que l'acció era legal. La necessitat de marcar ha fet que el Reus arribés més a porteria contrària. La majoria d'ocasions, però, eren pilotes penjades a l'àrea que tampoc creaven excessiu perill. Al minut 23, el públic ha tornat a demanar pena màxima per unes mans d'un defensor del Prat. L'àrbitre, , no ho ha considerat. A la mitja hora del segon període, ha arribat el primer gol a favor del Reus. Després d'una jugada per la banda d'Àlex López ha acabat amb un gol en pròpia porteria de Ricarte.
Amb el gol de l'empat, el partit s'ha obert i tots dos equips han gaudit d'ocasions. I això ho ha aprofitat el Prat per deixar mut l'Estadi Municipal al minut 82. Una falta llunyana ha permès als barcelonins fer una jugada d'estratègia que ha sorprès la defensa roig-i-negra i ha acabat amb l'1 a 2, obra de Kante. El Reus ha tingut la més clara de tot el partit a falta de 5 minuts per acabar l'enfrontament. Després d'una jugada embolicada dins l'àrea, Fran Carbia ha enviat la pilota a la cara de Ricarte, que gairebé sota pals ha salvat l'empat. Aquesta jugada, tampoc ha quedat lliure de protesta, ja que el davanter roig-i-negre ha demanat mans del defensor visitant. Tot i que els d'Emili Vicente han estat a punt de marcar amb un parell de rematades de cap, el marcador ja no s'ha mogut.

FITXA PARTIT
CF Reus Deportiu

Àngel, Sobregrau (groga al 36'), Ferran, Socías, Ñoño, Borja (Colorado al 53), Marquès (Taranilla, 84), Masqué (groga al 68'), Negredo (Carbia al 77'), Agudo i Àlex López.
AE Prat
Toni, Sierra (groga al 20'), Artabe, Ricarte, Larios, Rubén (groga al 40'), Ignacio, Sebas, Kante, Fran Bea, Oribe.
GOLS
0-1 / Fran Bea al minut 49.
1-1 / Ricarte (PP) al minut 75.
1-2 / Kante al minut 82.
ESTADI
Estadi Municipal de Reus amb la presència d'uns 700 espectadors.

Amb aquest resultat, el prat es col·loca en desena posició amb quatre punts
Els oferim un vídeo resum del partit.