Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

martes, 25 de septiembre de 2012

La plataforma Aturem Eurovegas, decidirá sobre su continuidad

Una reunión de urgencia, convocada para hoy,a las siete y media de la tarde por la sección local de  la plataforma Aturem Eurovegas,en Las Casas D'en Puig, definirá la posición de los componentes de esta, de cara a la próxima reunión convocada previsiblemente el próximo 2 de octubre por la coordinadora de Aturem Eurovegas. En esta reunión se deben hacer valoraciones sobre la campanya Aturem Eurovegas, el concierto final (anulación incluida) y valorar o no la continuidad de la plataforma y sus objetivos.

El Nucli Antic celebra la Festa de la Vellesa

Per segón any consecutiu, la Associació de Veïns del Nucli Antic, va celebrar, el passat dissabte, la festa de la vellesa, per tal d'homenatjar la gent gran del poble i aprofitar de pas per tal de reivindicar la recuperació de l'Artesà.

Xocolatada, ball amb ell grup Los mitos i d'altres activitats, van fer les delícies de la gent gran que va acudir a aquest homenatge que amb molt bon criteri els ofereix aquesta associació veinal.
Els oferim unes fotografies de l'acte, gentilessa del nostre amic Jordi Ibern.

Tal dia com avui...

Tal dia com avui, al 1962, el Prat patia les conseqüències de la crescuda del riu Llobregat inundant tot el districte de la Bunyola. A l’aeroport del Prat es van registrar 64 litres per metre quadrat. Durant les primeres hores de la inundació eren enviats des del Prat 8 morts a l’Institut Anatòmic Forense. Posteriorment la Comandància Militar de Marina, recuperà 1 mort al Besòs, 1 a Can Tunis, 2 a la platja de Viladecans, 2 a alta mar i 24 morts a la platja del Prat. Tots havien estats aportats per la força del riu.

Emissió sobre la riuada de 1962 i la seva afectació al Prat, ahir, al programa Planeta Prat del Prat Ràdio. (Lannarie).
http://podcasts.ivoox.com/inundacions1962-planetaprat-ivoox1448259.mp3?Expires=1348552418&Signature=BcdthMV8UezBtN7oCyyvcYq%7E4ll3Xrztw61o9lwlL4m72eQHtGTTKjQsUvMD-CIMfre37y5VaSWEblVtSurp-h%7EwjCVOmPTj7PpC7FIwvktaa2QHAY-4iVD3GazchbDH2KdQhmO6dmHBk1Kwj0Rx2g%7Ef7hEY-QjO6UvUa7-SHiY_&Key-Pair-Id=APKAJE4MXT5SH6SQ5UGA

El Port de Barcelona posa en servei els accessos provisionals amb l’arribada del primer tren de mercaderies al moll Prat

L’Autoritat Portuària ha invertit 41 milions d’euros en la connexió viària i ferroviària a l’ampliació.

El Port de Barcelona ha posat avui en servei els accessos ferroviaris provisionals al moll Prat amb la circulació del primer tren de mercaderies amb origen a Saragossa i destinació a la nova terminal de contenidors de Tercat, situada al moll Prat de Barcelona, on va arribar el 19 de setembre a les 13.00 hores,aproximadament. Es tracta d’un tren operat per Renfe de 520 metres de longitud, amb 33 vagons i que ha transportat un total de 76 TEU (un TEU equival a un contenidor de 20 peus).
El Port de Barcelona ha invertit un total de 41 milions d’euros en la construcció dels accessos viaris i ferroviaris provisionals al moll Prat, el primer moll que entra en funcionament a la nova zona de l’ampliació del Port. D’aquesta quantitat, el Port ha destinat 25 milions d’euros a l’execució dels accessos viaris a la nova terminal de contenidors, gestionada per Tercat-Hutchison. Els 16 milions d’euros restants s’han invertit en la construcció dels accessos ferroviaris, tant en ample ibèric com internacional. Aquesta infraestructura té una longitud total de 2,4 quilòmetres.
A banda de la part central dels accessos, finançats i executats pel Port de Barcelona, un conveni entre l’Autoritat Portuària, Adif i el Consorci de la Zona Franca signat el passat mes de març ha permès la construcció de l’enllaç ferroviari de 250 metres de longitud que possibilita la sortida en ample ibèric i internacional de les instal·lacions portuàries. La connexió viària i ferroviària construïda pel Port de Barcelona es va completar el passat mes de juliol. Amb el pas  del primer tren de mercaderies es dóna també per finalitzat el traçat de 250 metres que restava pendent de construcció per part d’Adif.
La terminal de contenidors del moll Prat, a la qual donen servei els accessos viaris i ferroviaris provisionals, disposarà d’una superfície total de 100 hectàrees i una capacitat per manipular 2,65 milions de TEU a l’any. Gestionada pel primer operador de terminals portuàries del món (Hutchison Port Holdings, HPH), és la instal·lació semiautomatitzada més avançada de la Mediterrània. La seva inauguració oficial està prevista per al proper 27 de setembre. Desde El Prat al dia, intentarem aconsseguir la acreditació, per a assistir a l'acte i oferir-lis les fotografies i crònica del mateix.

Entrevista amb la Nuria Inés "Tinta Fina"

La Nuria Inés,"Tinta Fina", es l'autora de cartell de la festa major d'aquest any, però no es una estranya al mon del dibuix ,també colabora en dues companyies de teatre Pratenques amb les que recentment com a part de l'equip creatiu ha presentat "DAU AL 7"  de Nozomi 700 i "El pleito matrimonial del cuerpo y el alma" del Teatre Kaddish.A més ha col·laborat en varies exposicions colectives com: "etapa de potencia", "mientras quepa la maleta","The weight of words" o "POGO", aquesta última a l'Arts Santa Mónica
Com ella mateix diu, fa servir els dibuixos com a forma comprimida de guardar records, uns diaris gràfics  del seu dia a dia.
Al Prat la coneixem d'haver participat en el concurs KM.O  del Centre d'informació Juvenil, el lloro, amb l'obra "kitchens wight legs" i per alguns dels dibuixos que es van projectar al  festival Melodia de la Capsa com el còmic "todas las frutas quieren ser melones".

Ara ens alegra la festa major, amb un cartell d'imatges i personatges que ha conegut, ha vist o viscut durant les diferents festes majors del Prat i que per si mateixos fan festa .
El seu treball, es ja motiu suficient com per fer una entrevista a aquesta veïna que entra per mèrits propis a l'apartat de "pratencs", d'aquesta publicació, i la creació del seu cartell per la festa major, ens ha donat peu a tirar-la endavant.



Qui es Tinta Fina?
Tinta Fina es la Núria Inés quan es un dibuix o quan parla "per dibuixos".

Per què Tinta Fina?
Fa temps que ja dibuixo els meus diaris en còmic i tot i que al principi eren més aviat personals que no públics, vaig agafar les estratègies dels dibuixants d'historietes i la majoria d'aquests es busquen un pseudònim, un alter ego dibuixant. 
Vaig escollir tinta perquè al principi ho feia tot amb tinta xina (ara ja no, he aprés a fer servir un programa d'il·lustració digital) i "fina" ve d'allò que et diuen de "vas fina" com dient "si si, tu fes, fes que ja veuràs"(quan m'ho vaig posar, a casa m'ho deien molt jeje) i també perquè a vegades es diu quan alguna ironia es molt "fina", molt ben trobada. Vaig pensar que una combinació agredolça era perfecte. A més, la gent relaciona la tinta amb els "punta fines" i... bé, no sé, m'agrada molt Tinta Fina...
Com va entrar al mon de la il·lustració?
De fet, jo no sóc il·lustradora. He estudiat Belles Arts i en l'especialitat de pintura tot i que vaig fer una assignatura d'i-lustració. 
Dibuix de la Tinta Fina, pels lectors de El Prat al dia
El que sempre m'ha agradat ha sigut el còmic, n'he llegit molt i del còmic a il·lustració es fàcil arribar. 
Fa dos o tres anys vaig començar a voltar per festivals de còmic i així vaig arribar a il·lustradors d'adults i també infantils. L'il·lustració es un món super interessant i no es tracta només d'un treball "per a nens". 
Parli'ns d'algun dels seus treballs dels que es senti especialment orgullosa.
Doncs em repetiré però n'estic molt contenta del cartell de Festa Major...

Quin consell li donaria a un/a jove que es vulgui iniciar a aquesta art.
Els consells encara els necessito jo... no sé, si s'hi vol dedicar que ho faci perquè realment n'està convençut que li agrada, no es tracta d'una d'aquelles professions "boniques" que et diuen com per treure-li ferro o per que la consideren més fluixeta que d'altres, en realitat es dur. T'ho has de treballar molt, no es un hobby, necessita molta feina i no es tracta sol de "fer dibuixets".
Com va sorgir la possibilitat de fer el Cartell de la Festa del Prat 2012.
Des de cultura sempre el proposen a 4 o 5 creadors locals que envíin un dossier amb la seva feina, d'aquests escullen aquell que els hi ha interessat més i li demanen que faci tres propostes de cartell.


Cartell Festa Major del Prat 2012
En què es va inspirar per a fer aquest Cartell?
Com sóc Pratenca va ser relativament fàcil. No em van donar ni cap tema ni cap direcció, tenia llibertat total per decidir i vaig començar a pensar en que recordo de la festa major jo d'un any cap a un altre.
També hi volia introduir algun element que fos únicament pratenc (i que no fos l'omnipresent pollastre potablava o les carxofes) i de l'exposició Xamosa i Galana de l'arxiu vaig descobrir dos capgrossos històrics del Prat: en capdemeló i el nasdecarxofa.
El cartell es una cercavila d'aquests dos personatges que fan de mestre de cerimònies i als que segueixen tots aquest records de festa major d'un any per l'altre: el perrito piloto, els correfocs, els concerts, els payassos...

Vostè acostuma a participar a la Festa gran del nostre poble? Perquè?
Doncs si, sempre vaig als concerts, a les sessions de teatre i circ de carrer al Casal (m'agraden molt), al mercat d'artesania dels dissabtes... 

Que trauria i que posaria a la nostra Festa Local.
Això va per anys, hi ha anys que penses "buajj com han portat aquest si ja no fot res" o d'altres que t'emociona molt el programa perquè coincideix totalment amb els teus gustos. En general però, es una festa super moguda, hi ha molta programació i per a tots els gustos. Sempre hi ha algun espai on pots participar a gust.
Quina vinculació te amb El Prat de Llobregat.
Sóc Pratenca i sempre he viscut aquí.

Que li hauríem d'haver preguntat i no ho hem fet?
Crec que heu "afinat" molt les preguntes, no se m'acut cap altra pregunta més rellevant jeje.
Moltes gràcies pel seu temps i sobre tot pel seu esplèndit treball al mon de la creació.

Laboratori d'interactius al Ribera Baixa

Un lloc on experimentar amb les noves tecnologies.
exposició del 26 de setembre al 24 d'octubre
Aquesta és una exposició on les màquines "reaccionen" a la intervenció del visitant.
La mostra recull projectes multidisciplinars molt diversos. La major part de les propostes presentades formen part de la vessant més experimental i lúdica de la interactivitat. El propòsit és "juguetejar" i provocar la modificació d'allò que se'ns presenta en un orígen, només amb la nostra participació. Tothom que hi vulgui assistir podrà manipular les instal·lacions amb el moviment del seu cos, amb la generació de so, a travès de dispositius mòbils o intervenint directament en la generació de gràfics i dibuixos.

Inauguració: dimecres 26 de setembre, a les 19 hores.


Activitats paral·leles: dissabtes 6 i 20 d'octubre.
 

  GenGen .
Instrument generatiu visual i musical

Interactuar amb l'instrument provoca una doble generació d'informació entre la persona que intervé la instal·lació i la màquina. A partir de la captura del moviment i la seva transformació en música i imatges, es genera la retroalimentació i la generació constant de nova informació.


Autors: Rocío Márquez, Daniel González i Javier Guajardo

 
  AirCity  
Activar allò intangible

AirCity_El Prat
és un projecte d'àudio locatiu. El visitant pot activar "l'espai no visible", generant sons, a travès del moviment dels seus dispositius mòbils sobre una maqueta, metàfora de la ciutat. Els artistes han mapejat prèviament l'espai radioelèctric que rodeja la maqueta i han associat a determinats punts, sons concrets de la ciutat.

Autors: Efraín Foglia i Jordi Sala
vídeo instal·lació

 
vídeo instal·lació
                                             
 Tur Tan 
Llenguatge de programacio per taula tàctil

TurTan és un llenguatge de programació tangible per a l'exploració creativa inspirada en Logo (un llenguatge de programació orientat a l'aprenentatge) , que utilitza una interfície horitzontal amb objectes tangibles. L'objectiu d'aquest projecte era dissenyar un llenguatge per a l'entreteniment i programació amb finalitats creatives, aprofitant les capacitats i la inmediatesa dels sistemes interactius basats en tangibles.


Autors: Daniel Gallardo i Carles F. Julià.

 
 Laser Paint.
Dibuixar a distància amb un punter làser
El col·lectiu Hypernoika ens presenta aquesta instal·lació, on l'usuari podrà dibuixar amb el làser sobre la paret de la sala d'expos.

Hypernoika és un hackerspace localitzat a Barcelona, que es dedica al desenvolupament de projectes a partir de plataformes de hardware i software lliures, per events culturals, per impartir tallers i per donar suport tecnològic als usuaris en general.


Autors: Col·lectiu Hypernoika: Axxel i Anabell
 
vídeo instal·lació

 
+info

 Salt Quàntic.
L'ús de la veu i el diàleg per la integració cultural
En aquesta instal·lació us convidem a navegar mitjançant la veu; a cridar, a cantar, a criticar, a celebrar, a xiuxiuejar… Es tracta de fer soroll per modificar les imatges projectades en l’espai; multiplicitat de rostres que es sobreposen, es combinen les unes amb les altres, es comparen… Creareu personatges irrepetibles que són un retrat de la població contemporània de Salt.
Autor: Quèlic Berga
 
 Arduino - Processing.
Mostra de diferents mini instal·lacions que treballen l'interactivitat amb l'usuari mitjançant eines de codi lliure, com el microcontrolador Arduino i el software Processing i la comunicació entre les dues plataformes. Us convidem a moure partícules a través del moviment del ratolí, a experimentar amb els sons generats per un theremin, a jugar al clàssic videojoc del pong i molt més.

Autors: Javi Fernández, Marc Junyent i Martín Matilla, membres d'AESS (Associació universitària dedicada al món de la robòtica i les noves tecnologies).
vídeo instal·lació   Aess - UPC
 Mostra treballs estudiants  UOC.
20 d'octubre, sala conferències El dissabte 20 d'octubre, a la sala de conferències del centre, podrem assistir a la mostra dels projectes de la assignatura de Disseny d'Interacció, dins del grau Multimèdia de la UOC. Es tracta dels resultats d'una assignatura semestral on els alumnes han treballat els conceptes d'interacció bàsics (analisis d'audio, visió per ordinador i sensors i actuadors electrònics). Per fer els prototips s'ha utilitzat principalment el software lliure processing.org i la tecnología oberta d'Arduino.cc.

Autors: alumnes de
Disseny de la Interacció, UOC.

Són treballs dels alumnes de Eloi Maduell, Santi Vilanova i el professor Quelic Berga. Durant la presentació es mostren alguns prototips físics i alguns vídeos d'aquells gadgets que no s'han pogut portar físicament..   
 Experimentant amb kinect.
20 d'octubre, sala conferències

Performance de dansa i moviment improvisat davant la càmera kinect modifica la imatge projectada, que varia de formes i colors segons varia el ritme i la direcció dels moviments del visitant. Vine a provar com funciona.

Autor: Antonio Vera
+info al bloc de l'aula
 

Activitats en dissabtes:

  dissabte 6 d'octubre .
Competició de robots, de 12 a 14 hores
Gràcies a la col·laboració d'
Aess

Vine a veure i participa en la competició de robots mini sumo i rastrejadors

Podrem interactuar amb el robot imitador, que mitjançant una càmera captarà i seguirà els nostres moviments (espai expositiu)
 

Robòtica educativa. Juguem amb Lego MindStorm.
Activitat infantil oberta, a partir de les 13 hores
Gràcies a la col·laboració de
Ro-Botica

Els més petits es divertiran jugant amb lego Mindstorm. Activitat formativa gratuïta amb inscripció prèvia necessària. (sala tic)
 

 

  dissabte 20 d'octubre .
Espai de trobada de petites aplicacions i mini instal·lacions experimentals i de caire artesanal i els seus creadors, de 12 a 14 hores (sala conferències)

Si disposes del teu propi projecte interactiu fet amb arduino, aquest és el teu lloc i el moment per presentar-lo.

Pots escriure un correu a: atic@ccriberabaixa.cat
 

Què és Arduino? Taller de primer contacte amb aquest dispositiu.
Activitat formativa oberta, per adults. D'11 a 13 hores (atic - aula tic)

Activitat formativa per conèixer a mode d'introducció aquest microcontrolador de codi obert, una eina artística i d'experimentació per desenvolupar objectes interactius autònoms.
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia necessària. (atic - aula tic)