Algo más de nuestro pueblo

La ciudad de El Prat de Llobregat se encuentra en la comarca del Baix Llobregat en la provincia de Barcelona, comunidad autónoma de Cataluña, España y forma parte del área metropolitana de Barcelona. En su término municipal se encuentran infraestructuras de gran importancia para Barcelona como el Aeropuerto de Barcelona, y una vez finalizadas las obras del desvío del Río Llobregat una parte de la zona portuaria del puerto de Barcelona. La ciudad se encuentra a orillas del Mar Mediterráneo y su término municipal de una superficie de 32,23 km² linda con los de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, San Baudilio de Llobregat y Viladecans. El terreno es prácticamente llano y su altitud máxima (5 metros) se encuentra en la Plaça de la Vila. Las localidades hermanadas con El Prat son Garrovillas de Alconétar (Cáceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) y el condado de Fingal (Irlanda).Clima El Prat tiene clima mediterráneo, con veranos cálidos e inviernos templados y relativamente húmedos. La temperatura media anual es de 15,6 °C. La de las máximas es de 19,8 °C y la de las mínimas de 11,3 °C. La media de precipitación anual es de 628 litros por metro cuadrado, aunque la cantidad varía notablemente de un año a otro. Las precipitaciones muestran dos mínimos (febrero y julio) y dos máximos (mayo y octubre). En muy pocas ocasiones, ha nevado, y cuando lo ha hecho, ha sido durante un período pequeño. La última vez que nevó fue el día 8 de marzo de 2010, haciéndolo durante todo el día, siendo la mayor nevada en 25 años. En el periodo 1971-2001 los datos meteorológicos más relevantes registrados en el aeropuerto fueron: Temperaturas: La temperatura más baja registrada fue de -7,2ºC. El mes más frío es enero, con una media de 8,9ºC. El mes más cálido es julio, con una media de 23ºC. La temperatura más alta registrada fue de 34,2ºC. Precipitación: El mes menos lluvioso es julio, con una media de 20 l/m². El mes más lluvioso es octubre, con una media de 91 l/m². La máxima precipitación recogida en 24 horas fue de 174 l/m². El Prat es el único municipio creado cuyo territorio se encuentra íntegramente en el delta del Llobregat. Las tierras de El Prat comienzan a ser habitadas hacia el siglo X, mucho antes de la creación del núcleo urbano. A finales del siglo XVII El Prat todavía no formaba poblado pero poseía una vida legal independiente con un consejo y unas ordenaciones municipales desde 1689. El siglo XVII es el del nacimiento de El Prat urbano. Así, entre 1720 y 1740 comienzan a construirse las primeras casas alrededor de los edificios de la plaza, hecho motivado por la autorización concedida a Bernat Gual, un granjero, para abrir una carnicería próxima a un cruce de caminos (lo que hoy es la Plaça de la Vila). Posteriormente, se concedía el derecho papal para tener una parroquia propia, y más tarde crecían a los alrededores el hostal (que hacía las funciones de taberna y panadería, aparte de las que su nombre indica). La apertura de la carnicería, su buena situación, la construcción de la parroquia y la del hostal, favorecieron que varios artesanos se instalaran en el lugar. A lo largo del siglo las casas se agruparán en dos hileras que se extenderán paralelamente hacia el norte resiguiendo los dos lados de uno de los caminos. Así se formará la primera calle del pueblo, la única que habrá durante mucho tiempo: la calle Major. Poco después el pequeño núcleo se ve favorecido por la barca que el mismo Bernat Gual pone en servicio para pasar el río, ya que para ir a comerciar a Barcelona se requería remontar el río (que en aquel tiempo transcurría justo al este de la hilera de casas) hasta el primer puente, en Martorell, a 23 km de allí, lo que suponía un viaje de un día sólo para ir. Con la barca, el trayecto quedó reducido a ocho kilómetros, cosa que hizo que muchos más campesinos se interesaran en instalarse en El Prat. Al empezar el siglo XIX, la economía de la población está basada todavía en una agricultura tradicional, fundamentada en el trabajo familiar y en la contratación temporal de jornaleros en los momentos de más trabajo. A lo largo del siglo, el crecimiento de la actividad agrícola, juntamente con el incremento demográfico, provocará un aumento del número de jornaleros. Éstos, junto a los artesanos, serán los artífices del crecimiento del núcleo urbano. La construcción del puente de Ferran Puig para cruzar el río (1873), la llegada del ferrocarril (1881) y el descubrimiento del agua artesiana (1893) abrieron perspectivas de desarrollo a la población que se materializarán en el siglo XX. El Prat afronta la entrada del nuevo siglo con un hecho fundamental en el campo: la consolidación de los cultivos de regadío, que han conseguido desbancar totalmente a los cereales de secano. Casi todas las tierras han sido adaptadas a los nuevos productos, mucho más rentables, y eso ha repercutido en la mejora de la situación general de la población agrícola y jornalera. El Prat vive unos años de expansión gracias a la comercialización de los excedentes agrícolas, y gozan de especial reconocimiento por su calidad la alcachofa, la lechuga y el melón. La ruptura con las formas de vida tradicionales vendrá provocada, básicamente, por la llegada de la industria y la instalación de la aviación. El paso de mano de obra del campo a la fábrica, la llegada masiva de trabajadores de otros lugares y la consolidación de la semanada en substitución del inseguro jornal, contribuirán a alterar profundamente la configuración social y cultural de El Prat. En 1917, con la instalación de la Papelera Española, en 1923 con los tres aeródromos en funcionamiento (eran los campos de la Aeronáutica Naval, el de Josep Canudas y el de la compañía francesa Latecoère) y en 1926 con la puesta en funcionamiento de La Seda, serán años clave en el proceso de transición de la sociedad agraria a la industrial. La consolidación del proceso industrializador comportará la llegada masiva de nuevos pobladores que se encontrarán con una ciudad que no está preparada para acoger este flujo demográfico. El Prat de 1950 tenía 10.038 habitantes y 25 años más tarde, en 1975, la población total era de 51.058 personas. Los principales déficit se sitúan en la falta de viviendas y de plazas escolares pero también se hacen evidentes en los servicios, especialmente en el agua y en el alcantarillado. A lo largo de los años setenta del siglo XX El Prat vivió un importante crecimiento, no siempre equilibrado, para adaptarse a la nueva realidad social. En los años ochenta el crecimiento urbano continuó y se ampliaron los polígonos industriales con la llegada de nuevas empresas. Las preocupaciones urbanísticas van dirigidas a conseguir una mejora en los equipamientos, especialmente en los barrios más densificados y con más carencias, en un intento de racionalizar el urbanismo incontrolado de las décadas anteriores y equilibrar el crecimiento. [editar] Símbolos El escudo del Prat de Llobregat se define por el siguiente blasón: Escudo losanjado: de azur, un grindel de argén ornamentado de oro y un cogollo de oro con el diente en la cabeza y mirando hacia dentro pasadas en sautor. Por timbre una corona mural de pueblo. Fue aprobado el 29 de marzo de 2001 y publicado en el DOGC el 23 de abril del mismo año con el número de documento 3373. Su Fiesta Mayor se celebra el último fin de semana de septiembre de cada año, coincidiendo con las Fiestas de la Merce en Barcelona, aunque es una coincidencia puramente temporal puesto que la Fiesta Mayor de El Prat se debe a San Cosme y San Damián. También son patrones de la localidad San Pedro y San Pablo. La segunda semana de diciembre se celebra la feria avícola de la raza Prat dedicada principalmente a una raza de pollo autóctona del municipio: el pollo de raza Prat, también conocido como Pota Blava. En el término municipal se encuentran algunos edificios de cierto interés histórico y arquitectónico: La telegrafía, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch en 1911 es la única estación telegráfica de la Marconi Wireless Telegraph Company que se conserva en territorio español. Se ha reformado recientemente y en la actualidad se encuentra en terreno del Aeropuerto de Barcelona y el acceso está controlado por AENA. La Granja la Ricarda es un edificio del Modernismo catalán construido en 1907. Aunque su autoría no está clara, algunos la atribuyen al arquitecto militar Francisco Bastos. Fue una de las granjas más modernas de su época, dedicada a la producción de leche. Fue demolida por la ampliación del aeropuerto y se ha reconstruido pieza por pieza en el Prat de Llobregat, en camí de Cal Silet. El mural de cerámica de la terminal B del aeropuerto, obra de Joan Miró, 1970. La casa consistorial en la Plaça de la Vila, edificio neogótico del año 1905 La Torre Balcells que actualmente alberga una de las 3 bandas de música municipales y el centro de interpretación del delta del Río Llobregat El edificio del Colegio de la Seda, antigua biblioteca y posteriormente colegio de la fábrica de La Seda de Barcelona El cuartel de Carabineros y la casa Semàfor, recientemente reformados se puede visitar y entrar dentro por una pasarela construida en su interior, en un lugar de gran belleza. El Artesà, antiguo teatro levantado por los campesinos y ciudadanos de la villa en la primera década del siglo XX. Ahora convertido en bar con terraza.

jueves, 7 de junio de 2012

"Voces Inocentes" El Salvador un pais de esperanzas

Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa.
09/06/2012 Horari:  19 a 22 h.
Cinema
Jornades de sensibilització
"Voces Inocentes" El Salvador un pais de esperanzas
 La asociación salvadoreña en Catalunya ASCA en el marco de las jornadas de sensibilización les invita a asistir a la proyección de la película "Voces Inocentes" de Luis Mandioki.
Les esperamos!
Lloc:  Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa - C/ Dolores Ibárruri,45 - El Prat de Llobregat
Sinopsis:
Sinopsis: Chava (Carlos Padilla) és un niño de 11 años que vive en un pueblo de la periferia de San Salvador, atrapado entre el ejército y la mafia salvadoreña. Después que los abandone su padre, en plena guerra civil, Chava pasa a ser "el hombre de la casa". En esta época, el gobierno de El Salvador, reclutaba niños de doce años , por lo que a Chava, únicamente le queda un año de escuela antes de ser mobilizado.
Organitza:  ASCA
Entrada lliure

Cinema asiàtic: "La casa de les dagues voladores", Zhang Yimou

Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa.
08/06/2012 A les 19:00 hores
"La casa de les dagues voladores", Zhang Yimou

Sinopsis:
En la seva època, la dinastia Tang va ser un dels imperis amb més llum de la història de Xina. Però en el 859 AC, la dinastia està en declivi. L'emperador és un incompetent i el govern està corrupte. El malestar se sent per tot el país, i molts exèrcits rebels s'estan aixecant en senyal de protesta. El major i el més prestigiós, és una aliança secreta anomenada la 'Casa de les dagues voladores'.

Jornades extremenyes a Catalunya 2012

Aquest cap de setmana, durant els dies 1, 2 i 3 de Juny, la FAEC Federación de Asociaciones Extremeñas en Catalunya, va organitzar i cel.lebrar les populars "Jornadas Extremeñas" al Parc Nou del Prat de Llobregat. Milers d'extremenys d'arreu de Catalunya van aplegar-se durant aquests tres dies per gaudir de la cultura i les tradicions de la seva terra. Els extremenys són gent oberta i amb esperit conciliador, gent entregada a la gent, i fan de les seves entitats i activitats ,espais oberts al món per compartir la seva cultura.No van faltar ciutadans d'altres comunitats, que any rera any participen en el coneixement d'una tan nombrosa comunitat del nostre poble.
A més per tercer any consecutiu, el Centro Extremeño Ruta de la Plata, celebra el festival folclóric regional amb caràcter benèfic. Aquest any els beneficis es destinaran a Càritas Diocesana. El preu de la entrada es de dos euros , tanmateix hi haurà una fila cero per a persones que desitjin col·laborar , ingressant al compte de la Caixa d'extremadura a la carretera Marina, del Prat de Llobregat. 
Els oferim unes fotografies de les jornades extremenyes 2012.


Comunicació municipal: Aprovat justet


El Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural (*LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona ha publicat el segón Informe sobre Bones Pràctiques de la Comunicació Pública als Municipis de Catalunya, en relació amb les webs corporatives dels municipis de entre 50.000 i 100.000 habitants.l'estudi inclou un  mapa interactiu  per accedir a la informació.
L'estudi conclou que en el 92% dels municipis els ciutadans disposen d'eines en webs corporatives per comunicar incidències de la vía pública, cosa que no fa la web del Prat, a pràcticament totes i com no a la nostre, existeix un gran desequilibri entre les informacions sobre l'alcalde i la resta de membres del govern i representants d'altres forces polítiques. 
Tanmateix, informacions sobre la execució pressupostària,  les juntes de la comissió de govern,retribucions de càrrecs electes  o llocs de treball i retribucions per categoria també son innexistents a la nostra comunicació local.
D'altre banda, destaca com a positiva la informació sobre el PAM, les planificacions urbanístiques , ordenànces o pressupostos municipals.
A partir de 41 indicadors, per a evaluar les webs municipals, el de Sant Cugat del Vallès, es el que ha obtingut millor nota amb el 76% , el que obtè la puntuació més baixa es Cerdanyola del Vallès amb el 46% i a la banda de l'aprovat justet es queda el Prat amb un 54%.
A continuació els oferim les dades relatives a la nostra població que publica l'estudi, així com el decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública, que ens permetrà fer seguiment de les actuacions que en aquest àmbit mantè la nostra corporació.

Mitjana total: 54%
Informació sobre quins són els representants polítics
Es dóna informació bàsica sobre l'alcalde o l'alcaldessa: nom i cognoms, foto i partit polític? : Sí
Es dóna informació sobre l'alcalde o l'alcaldessa: biografia i/o currículum? : No
Es dóna informació bàsica sobre els representants que formen part del govern: noms i cognoms, fotos i partit polític? : Sí
Es dóna informació sobre els representants que formen part del govern: biografia i/o currículum? : No
Es dóna informació bàsica sobre els representants que no formen part del govern: noms i cognoms, fotos i partit polític? : Sí
Es dóna informació sobre els representants que no formen part del govern: biografia i/o currículum? : No
Informació sobre com treballen els representants polítics
Es dóna informació sobre les competències dels òrgans de govern: ple, junta de govern, comissions informatives? : Sí
Es dóna informació sobre la composició d'aquests òrgans de govern? : Sí
Es dóna informació sobre el calendari de treball d'aquests òrgans de govern? : No
Es publiquen les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals? : No
Es publiquen les actes del Ple Municipal? :
Es publiquen els acords del govern o de la Junta de Govern Local? : No
Es dóna informació sobre el Pla de Govern (PG), el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i/o el Pla estratègic? :
Es dóna informació sobre el Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) o altres normes de planificació urbanística? :
Es dóna informació sobre altres plans municipals: Agenda21, Dones, Joventut, Participació ciutadana, etc.? :
Es publica la relació de llocs de treball de la Corporació i les retribucions segons les categories? : No
Es publiquen les retribucions dels càrrecs electes? : No
Es publiquen les Ordenances municipals? :
Es publica el Pressupost de l'Ajuntament? :
Es publica informació sobre l'execució del Pressupost? : No
Es publiquen els informes anuals de la Comissió Especial de Comptes? : No
Informació sobre compliment de programes electorals
Es publiquen notícies al web? :
Es publiquen notícies sobre les actuacions dels membres del govern relacionades amb el rendiment de comptes? : No
Es publiquen notícies sobre les actuacions dels membres de l'oposició relacionades amb el control de la gestió del govern? : No
Es publiquen notícies en les quals es contrasten les informacions de membres del govern, de l'oposició, i de tècnics si s'escau? : No
S'informa sobre el perfil del contractant, i de les contractacions i les concessions signades per la Corporació amb empreses, entitats o persones particulars? :
S'informa sobre l'acord del Ple Municipal de donar suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública? : No
Es publica al web el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública? : No
Recursos i eines que s'ofereixen per a la participació ciutadana
Es dóna informació sobre la situació del municipi: dades sobre el terme municipal, la població empadronada i la seva diversitat social, les activitats econòmiques, culturals...? :
Es dóna informació històrica sobre el municipi? :
S'ofereixen al web les adreces d'e-mail dels membres del govern? :
S'ofereixen al web les adreces d'e-mail dels membres de l'oposició? : No
S'ofereix al web accés a xarxes socials de la Corporació? :
Es dóna informació sobre el reglament de participació ciutadana? :
Es dóna informació al web sobre altres mecanismes de participació: consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc? :
S'ofereix al web una agenda d'activitats municipals i ciutadanes? :
S'ofereix al web el directori d'entitats del municipi? :
S'ofereixen al web eines de participació per fer seguiment del Pla de Govern, el Pla d'Actuació Municipal i/o el Pla estratègic? : No
S'ofereixen al web eines de participació per fer seguiment d'altres plans municipals? : No
S'ofereixen a les ciutadanes i ciutadans eines per comunicar incidències de la via pública, queixes o suggeriments? : No
Es publica el contacte amb la persona responsable de Premsa, Informació i/o Comunicació de la Corporació? :

Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública

L’article 139 de la Llei de règim local defineix les funcions de les publicacions municipals de la manera següent:
Les corporacions locals han de facilitar la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida social. Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixin en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.
Aquest mandat legal requereix que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública –premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals i ciutadanes– respectin els principis següents:

1- Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi

Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques… i els projectes de futur.

2- Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent

Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. A través de la crònica periodística del ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.

3- Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania

Els professionals responsables dels mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals, han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.

4- Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica

Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., a més d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.

5- Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme

Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.

6- Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat

Mitjançant un tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.

7- Han de despertar l’interès de la ciutadania

Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.

8- Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris

Han de tenir professionals que rebin una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre respectant el codi deontològic que regeix la professió periodística.

9- Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius

Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.

10- S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi

Les institucions o organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques necessaris, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.